Fernando Arribas revela els secrets amagats en els efectes especials

Aquest professional, director de l'Institut d'Investigacions i Experiències Cinematogràfiques de Madrid, titulà la seva tesina Fotografia i cinematografia tridimensionals i, a part del seu vessant formatiu en el camp de la fotografia, fa aportacions al món del cinema amb el disseny d'il·luminació per a espectacles i col·laboracions en revistres especialitzades.

El seu treball per a la gran pantalla l'ha duit a participar en llargmetratges dirigits per gent de renom, com Vicente Aranda, Jorge Grau, Claudio Guerín, Luciano Ercoli, Steven Charles Jaffe, Bigas Luna o José Luis Garci.

Les jornades les imparteix amb la col·laboració de Jorge Calvo, que centrarà la lliçó de cloenda en l'aspecte digital dels efectes especials. Segons Arribas, aquest curset es dirigeix a un públic molt ampli, «no tan sols els professionals del sector audiovisual hi tenen cabuda: també hi tenim participants que són curiosos del tema, un públic que gaudeix del cinema amb grans efectes especials».

Aquests recursos han patit una revolució amb l'avanç de la informàtica. Això, combinat amb un major enteniment de les persones, ha fet que tot i mantenir «la combinació de tècniques d'efectes com la que dóna més bons resultats», el bot qualitatiu sigui important.

«És evident que al cinema, grans pel·lícules com Metropolis són encara pedres angulars, però ara les possibilitats i els resultats són molt més amplis, encara que sovint aquests resultats vagin lligats de manera molt estreta als pressuposts». Arribas se sent orgullós del nivell que hi ha a l'Estat en efectes especials. El secret d'un bon efecte és «que no es noti; que allà on et pensis que el que veus és real tal vegada no ho sigui».