La Mare de Déu de Lluc (1233)
Els templers, propietaris del territori d'Escorca, dedicats principalment a l'exercici de les armes, no solien conrear les seves pròpies terres, puix que les donaven a cens entre diferents pobladors, conservant ells, és clar, el domini directe. El primer establiment de l'alqueria de Lluc fou favorable a Esteve de Condamira i d'aquest passà, llavors, a Bernat d'Olm i, després, a Guillem Sa Coma. Però rere aquesta situació econòmica hi ha la fonda llegenda espiritual de l'indret foraviler. Segons la llegenda, la sagrada imatge que a Lluc es venera havia estat ja honorada pels primitius cristians mallorquins, i aquests l'amagaren per alliberar-la de profanacions, quan la dominació àrab. Per tal que això fos cert, la imatge de la Mare de Déu hauria d'haver estat feta abans del segle IX i arqueològicament és impossible. Documents molt antics fan al·lusió a la miraculosa troballa però són del segle XV i coincideixen amb moltes altres històries marianes semblants arreu d'Europa. Estampes i gojos entorn de l'esmentada tradició proliferen. Pastors, llums sobrenaturals, cançons d'àngels, i una Mare de Déu fugissera, com apunta l'historiador Gaspar Munar, que s'amaga i reapareix tres vegades, fins que li fan un santuari en el punt on ella vol. En uns gojos antics, impresos a la impremta Guasp el 1814 en llegim una versió:
També a Illes Balears
- Qui són els impulsors del nou partit Som Mallorca?
- Consultau aquí tots els actes de la Flama del Canigó a Mallorca, poble a poble
- Neix Som Mallorca: una opció política «transversal» contra l’empobriment i la saturació
- El Govern reconeix que hi ha discriminació cap als catalanoparlants i que «actuarà» i farà «formacions» per a evitar-les
- Redueixen de 37,5 a 35 hores l’horari laboral setmanal dels docents dels centres públics de les Illes Balears
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.