La Mare de Déu de Lluc (1233)

Miquel Ferrà i Martorell13/09/03 0:00

Els templers, propietaris del territori d'Escorca, dedicats principalment a l'exercici de les armes, no solien conrear les seves pròpies terres, puix que les donaven a cens entre diferents pobladors, conservant ells, és clar, el domini directe. El primer establiment de l'alqueria de Lluc fou favorable a Esteve de Condamira i d'aquest passà, llavors, a Bernat d'Olm i, després, a Guillem Sa Coma. Però rere aquesta situació econòmica hi ha la fonda llegenda espiritual de l'indret foraviler. Segons la llegenda, la sagrada imatge que a Lluc es venera havia estat ja honorada pels primitius cristians mallorquins, i aquests l'amagaren per alliberar-la de profanacions, quan la dominació àrab. Per tal que això fos cert, la imatge de la Mare de Déu hauria d'haver estat feta abans del segle IX i arqueològicament és impossible. Documents molt antics fan al·lusió a la miraculosa troballa però són del segle XV i coincideixen amb moltes altres històries marianes semblants arreu d'Europa. Estampes i gojos entorn de l'esmentada tradició proliferen. Pastors, llums sobrenaturals, cançons d'àngels, i una Mare de Déu fugissera, com apunta l'historiador Gaspar Munar, que s'amaga i reapareix tres vegades, fins que li fan un santuari en el punt on ella vol. En uns gojos antics, impresos a la impremta Guasp el 1814 en llegim una versió:

«Puix reben tans grans favors/ de vostra Santa figura,/ dau-nos de Lluc Verge pura/ que en lo Cel gosem de Vós./ Lo nom de Lluc vos convé/ per ser cosa molt notòria,/ que Lluc se deia també/ qui us trobà, ço diu la història:/ I la llum de grans ardors/ se troba en tal espessura.../ Dissabte a la vesprada/ baixava gran claredat/ al lloc on foreu trobada/ segons Lluc digué a l'Abat/ lo qual amb zel pietós/ visità vostra figura.../ Descobert aquell tresor/ amb que Déu vos enriquia,/ tot lo regne amb gran favor/ per patrona us elegia:/ Donant a Déu grans lloors/ per tan solemne ventura.../ Cobertes són les parets/ de vostra Església santa,/ dels miracles que haveu fets/ per la Fe que us tenim tanta:/ salut d'ànima i cos/ tenim per vostra figura.../ Confiant de vós senyora / los captius han llibertat/ los mariners cada hora/ escapen de tempestat;/ Posats en pas perillós/ vostre llum los assegura.../ És molt sabuda la història/ quan los moros inhumans/ pensaven tenir victòria/ de vostres riqueses grans;/ Desbaratareu-los Vós/ per honrar vostra figura.../ En vostra Casa sagrada/ troben satisfacció/ les nits molt bona posada/ los pobres provisió:/ Cobren llums los pecadors/ contemplant vostra figura...».

Moros inhumans? Es reflectia en aquests mots l'odi popular...

També és curiós, i més que curiós interessant, quan més envant es parla de com els pelegrins eren allotjats i alimentats en aquell emblemàtic monestir. Alhora, hi podeu detectar dos detalls ben de l'època. Per una banda els captius mallorquins que es trobaven en presons marroquines, tunisenques o algerianes i que en recobrar, mitjançant rescat, el seus lliures moviments, ho agraïen a la «Moreneta», i els mariners, que salvant-se de naufragis i tempestes, feien altre tant.