Jamiroquai, invasió de funk al Coliseu

Milers de persones varen omplir la plaça de bous de Palma per veure un concert de gran qualitat

03/08/03 0:00

MIQUEL ROSSELLÓ. Palma.
Cinc minuts després de les deu de la nit. En aquell moment precís la plaça de bous de Palma va començar a embogir. Jamiroquai iniciava un concert que a bon segur serà inoblidable i dels de més qualitat que s'hagin pogut veure al Coliseum Balear.

El rei del funk va demostrar que es trobava molt bé a la plaça de bous i va decidir emular els matadors de bous i torejar amb un animal que ja se li havia retut: el públic. Des de dalt de l'escenari va iniciar un procés de simbiosi que va tenir com a vincle comunicatiu els gests. Jay Kay només parlava en anglès, i prou envitricollat, amb la qual cosa era difícil seguir-lo, però no hi hagué cap problema per seguir el seu vessament sobre l'escenari.

Jay Kay tenia el públic guanyat fins i tot abans d'obrir la boca per primera vegada. Estava ple. No hi cabia ningú més. I quan el xandall blanc d'Adidas amb ratlles vermelles i el capell de plomes argentades feren la seva aparició va semblar que la plaça s'enfonsava.

El líder de la banda considerada la reina del funk va donar una lliçó del que és comunió amb el públic des del primer moment, en què va interpretar el tema Conned Heath.

El públic estava corejant a cor que vols, amb ganes de festa i de ballar, tot i que la forta calor feia que sense esforços ja es pogués omplir les camisetes de líquid.

El segon tema del recital va ser Cosmic Gir, i després envestí amb Músic, una peça que agradà molt a les grades.

Les plomes del seu capell no aturaven de moure's. La puresa del blanc del xandall es perdia en el ritme trepidant de les ratlles vermelles, la marca del dimonió que du a dins i que li impedeix parar. Fins i tot es va permetre emular i millorar qualsevol Beckham o Ronaldinho tirant aigua al públic, que ahir li hagués perdonat qualsevol errada. Que lògicament no va tenir.