El músic Compay Segundo mor a l'Havana als 95 anys

El veterà músic cubà morí com a conseqüència d'una insuficiència renal

Compay Segundo no assaborí la mel de l'èxit fins a la darrera etapa de la seva vida, malgrat la seva dilatada carrera

EfeL'Havana15/07/03 0:00

El popular cantautor cubà Compay Segundo, que va assolir la fama en l'última part de la seva vida, va morir ahir a l'Havana als 95 anys, com a conseqüència d'una insuficiència renal complicada amb problemes metabòlics. Máximo Francisco Repilado Muñoz va néixer el 18 de novembre de 1907 a Siboney (Santiago de Cuba), i va adoptar el pseudònim artístic de Compay Segundo a començaments dels anys 40, quan va formar el duet Los Compares al costat de Lorenzo Hierrezuelo.

Posteriorment, el cineasta alemany Win Wenders va fer un documental sobre els músics cubans que va rebre una extraordinària acollida i va aconseguir un guardó en els Premis de Cine Europeus, obrint-li definitivament les portes dels mercats internacionals.

Malgrat la seva dilatada carrera, Compay no va conèixer la mel de l'èxit fins passada la dècada dels 90, quan va participar en Buena Vista Social Club, un projecte del guitarrista nord-americà Ry Cooder que va incloure altres músics cubans com Elíades Ochoa, Ibrahim Ferrer i Rubén González, i que va aconseguir el 1997 un Premi Grammy.

Fill d'una família camperola, Compay va aprendre els oficis de doblegador de tabac i barber per ajudar a ca seva, però això no li va impedir començar a tocar d'«oïda» i inventar l'«harmònic», una combinació de guitarra espanyola i tres cubà.

Tanmateix, la seva carrera es trencà a partir de 1959 quan, després del triomf de la revolució cubana, arriba l'oblit i Compay comença a treballar en la fàbrica de tabacs H.Upman. Durant gairebé 20 anys compagina el seu treball a la fàbrica amb la seva passió per la música, fins que la seva jubilació, el 1970, li permet de bolcar-se una altra vegada al món del son.

Després de participar el 1994 a la Primera Trobada del Son i el Flamenc a Sevilla les gires internacionals se succeeixen i, el 1996, fitxa per Dro Music. Després del Grammy de Buena Vista, Compay entra en l'elit de la música mundial per la porta gran, amb nou discs editats entre 1996 i 2002 i actuacions als més importants escenaris del món, des de l'Olympia de París fins al Carnegie Hall de Nova York, passant per la Sala Nervi del Vaticà, on va actuar davant del papa Joan Pau II.

Del seu talent van sortir més d'un centenar de composicions, com Macusa, dedicada a la seva primera al·lota adolescent, i Chan-Chan, tot un himne per a la cançó cubana. Compay, conegut com el «patriarca del son», va mantenir sempre un extraordinari sentit de l'humor i no permeté que la popularitat l'allunyàs dels seus orígens. Compay ha aconseguit una de les seves aspiracions: «Passar pel món i deixar empremta, no perdin el temps, perquè jo no l'he perdut i ja ho veuen...».