L'aventura de Rama i Cancela (1895)

Miquel Ferrà i Martorell05/06/03 0:00

Són els dies de la Guerra de Cuba. Els insurrectes van guanyant territori. Les tropes colonials reben consignes d'ordenança que no poden ser més determinants: «Con fuego y cuchillo hasta perder la vida». I així, els soldats José Rama i Antonio Cancela, del Segon Batalló del Segon Regiment, amb altres soldats d'una patrulla han de dur a terme una difícil missió: defensar el pont del ferrocarril que va de Gibara a Holguín. Estaven vigilant la via i el pont, quan Macedo, al front de mil vuit-cents guerrillers, els atacà per sorpresa. Tots els membres de la patrulla moriren, amb excepció dels soldats Rama, Cancela i Blanco. Reflegats sobre el pont, aconseguiren aturar les forces enemigues una llarga estona.

Però Blanco caigué greument ferit. Rama i Cancela dispararen els seus fusells fins acabar, totalment, la munició. Aparegueren els guerrillers i Rama i Cancela s'hi enfrontaren a la baioneta. Tanmateix foren fitorats amb nombroses bales i ja en terra, els desfiguraren a matxetades. El soldat Blanco, considerat mort, sobrevisqué a la tragèdia, puix que l'abandonà l'enemic als voltors i fou rescatat, dos dies després. Aquest soldat narrà els fets i per això els fou concedida, a títol pòstum, la Cruz Laureada de San Fernando. També construïren a l'indret del seu combat i mort, un fortí batiat amb els seus llinatges. I un carrer a Cartagena du, així mateix, i des d'aquell temps, el seu nom. Els dedicaren una marxa militar i a les casernes d'Infanteria de Marina hi foren instal·lades unes làpides en honor als herois, algunes de les quals es conserven encara. Aquella guerra, a la qual els nord-americans posaren el punt final, va fer populars, a més dels noms de Rama i Cancela, altres llinatges d'actituds heroiques, temeràries i de vegades, quasi suïcides. Padrós, Cascorro, Peral...

No mancaren mallorquins entre aquelles tropes delmades. Tres anys després, la nostra premsa duia notícies com aquesta:

«Un telegrama que acabam de rebre de Punta Delgada, Açores, diu que ha arribat a aquell port el vapor Montevideo, el qual condueix 2.550 repatriats. Durant la travessia hi ha hagut dues defuncions. Condueix 85 malalts greus. El Montevideo, després d'una rigorosa quarantena, salparà cap al port de Vigo...».

O aquesta altra:
«Despatxos rebuts de Washington diuen que el ministre de la Guerra d'aquell Govern ha rebut un missatge de Manila signat pel general Ottis en el qual manifesta que les baixes que experimentaren els insurrectes en el darrer combat que tingué lloc a Coloocan foren considerables i que les dels americans s'han reduït a quatre morts i setanta-cinc ferits...».

I és que el món sempre ha estat el mateix.