Neix el botànic Mikhail Tsvett (1872)

Miquel Ferrà i Martorell19/05/03 0:00

Neix a Asti, Itàlia, Mikhail Semenovitx Tsvett, de pare rus i mare italiana. Estudiarà primer a Lausana, Suïssa, i després, establert a Varsòvia, aleshores una ciutat que formava part de l'imperi rus. Com observa Asimov, el llinatge del savi, Tsvett, significa color, i això és ben curiós, ja que les investigacions del botànic aniran en gran part dirigides a descobrir diferents aspectes dels pigments vegetals. El 1906, havent barrejat pigments en un tub d'assaig que contenia almina en pols, féu una interessant descoberta. Les substàncies, de la mescla de pigments, s'adherien a la superfície d'aquell polsim amb diferents graus de força. I quan es rentava la barreja, les substàncies se separaven de manera que les que hi estaven adherides més feblement eren arrossegades amb gran facilitat i, per aquesta raó, arribaven molt més avall. Això vol dir que la mescla apareixia separada en faixes de colors. Aleshores, Tsvett anomenà aquesta tècnica «cromatografia». Aquest experiment fou publicat a Rússia, però no tingué gaire difusió a la resta d'Europa, passant en aquell moment molt desapercebut. Tanta sort que anys després de la mort del savi seria redescobert per Willstätter, el qual, amb entusiasme, continuà treballant la matèria, per altra banda tan útil des de la perspectiva industrial.

Tsvett morí a Voronezh un altre dia de maig de 1920.

Els pigments són, doncs, substàncies que tenen color propi per reflexió de determinades longituds d'ona de l'espectre visible. Els pigments biològics més importants són les melanines, els carotenoides, les xantofil·les i les porfirines, tots amb diferents estructures químiques i diferents funcions en els organismes. D'aquestes funcions, les més destacades són la respira tòria, la fotosintètica, la protectora, la de cripsi...

I tornant a les experiències de Tsvett, i procedim a demostrar la separació cromatogràfica dels pigments de les fulles verdes, comprovarem que dins el tub d'assaig es formen tres capes fonamentals: a la part superior, el sucre. Després, el carbonat de calci.

I, finalment, l'alúmina. En la faixa del sucre es posarà al damunt el verd de la clorofil·la B i el negre de la clorofil·la A. En la zona del carbonat de calci, entre dues faixes sense color es situarà la xantofil·la d'un verd molt clar. En la faixa de l'alúmina, després d'una estreta zona sense color, el carotè pren un cromatisme rogenc clar. En resum, el que tantes vegades hem repetit, que la ciència és un gegantí edifici, els fonaments del qual no serien possibles sense la contribució de vides i més vides cremades en un cert sentit altruista i d'amor al saber dins un laboratori.