«Les creacions amb un corrent idiològic són poesies planes»

Greenberg, Ouazzani i Mifsud, l'exotisme del Festival de Poesia

19/05/03 0:00

P.G.Palma.
El catalans Anna Aguilar-Amat, Ester Xargay, Salvador Oliva, Vinyet Panyella i Vázquez Montalbán; el marroquí Hassan el Ouazzani, el maltès Immanuel Mifsud, el mallorquí Carles Rebassa, l'alacantí Gaspar Jaén i Urban, el salmantí Juan Antonio González Iglesias, el marsellès Julien Blaine, l'italià Ricardo Massari i l'israelià Tamir Greenberg. Aquests són els autors seleccionats «per un procés natural» que ha ocasionat l'absència d'altres noms. Tots expressaren la seva gratitud per la participació en un encontre que «ha permès tenir una percepció de la poesia que es fa en aquesta àrea geogràfica», segons Vinyet Panyella; a més de ser «una oportunitat única d'intercanviar impressions amb d'altres autors», com reconeixia Salvador Oliva.

Allò cert és que el V Festival de la Poesia de la Mediterrània ha acostat aquests dies a la gent els versos d'autors més pròxims i les creacions de veus més exòtiques, com la d'un israelià. Tamir Greenberg explicà que la seva obra no es ressent del conflicte viscut al seu país, perquè «jo no escric poesia política». L'autor, que conviu amb una parella palestina, afirmà amb contundència que «la poesia que té un corrent ideològic és una poesia plana», i sentencià que «és la debilitat dels líders que propicia aquest problema».

Greenberg, el qual afirmà que «la situació de la poesia a Israel és molt bona», explicà que si bé durant els darrers 30 anys els israelians han mirat d'escriure uns textos més internacionals, ara «la tendència és més localista, amb una aposta clara per la poesia hebrea».

Excepcional també ha estat la presència d'Immanuel Mifsud. Amb la seva intervenció, l'autor es convertí en el primer maltès que ha participat en el festival, duent-hi «l'únic llenguatge semític que utilitza l'alfabet llatí». Una llengua, d'altra banda, que traslladada al gènere poètic serveix per comunicar una poesia que rep «influències de la britànica, més prosaica, però que també beu de les influències dels colors de la Mediterrània».

Hassan el Ouazzani destacà la riquesa literària del món àrab, encara que «no hagi arribat a establir una comunicació entre els seus poetes», i lamentà que aquest problema trascendeixi a l'àmbit internacional. «Pens que els poetes àrabs ens hauríem d'escoltar igual que nosaltres, individualment, escoltam els poetes estrangers», afirmà.