Un estudi reivindica pel català la categoria de «llengua científica»

L'estudi és un recull concebut com un manual per a ús de les aules universitàries, l'objectiu principal del qual, segons explica Vicens, «és demostrar que el català és una llengua vàlida per al treball científic quotidià i per a la comunicació i divulgació científica», diu l'autor, que basa la seva tesi en la rica documentació històrica que s'analitza al llarg del treball i que es remunta a l'Edat Mitjana, amb els estudis de Ramon Llull.

Vicens, que afirma que avui en dia és molt important el que són els llenguatges d'especialitat, destaca que «si volem que el català es recicli per tot arreu, evidentment dins les ciències s'ha de promoure també l'ús d'un català científic estandarditzat». Per aconseguir els seus objectius, el llibre s'estructura bàsicament en dos capítols (un teòric i un altre més pràctic), que es completen amb exercicis, annexos i bibliografia específica.

Al primer capítol, argumenta Vicens Mir, «l'estudi introdueix el concepte de llenguatges d'especialitat i llenguatge científic i tècnic, i tracta l'evolució del llenguatge científic, especialment en l'àmbit de les ciències de la vida», fent un repàs «per la història», diu Vicens, i traçant l'evolució desigual que ha tingut el llenguatge científic català des de l'època medieval, fins l'actualitat. Quant al segon apartat, més pràctic, el llibre fa una introducció al lèxic propi de les ciències de la vida, «analitzant l'origen grecollatí dels termes i el procés de formació d'aquest llenguatge», entre d'altres aspectes morfosintàctics propis del món científic.