El fotògraf Humberto Rivas mostra paisatges urbans i naturals a Sa Nostra

L'exposició recull 33 imatges en què destaca l'absència de figures humanes

Humberto Rivas va arribar ahir a Palma per supervisar el muntatge de l'exposició

Sebastià BennàssarPalma29/04/03 0:00

Llibertat. «Em deix dur pel que a mi m'agrada en aquell moment, funcion a impulsos, a rampellades». La frase pertany al fotògraf argentí Humberto Rivas, que avui inaugura una mostra de 33 de les seves obres a la sala de paper del Centre de Cultura de Sa Nostra. Es tracta de paisatges tant de tipus urbans com naturals -i en moltes ocasions conjugats- sense cap figura humana. Dotades d'un aire de misteri, d'intent de copsar el pas del temps.

Rivas explicà que el seu procés creatiu està impregnat d'una gran llibertat. «Sempre he fet allò que vull, molt poques vegades he treballat en sèries». Totes les fotografies que es poden veure al Centre de Cultura de Sa Nostra tenen una característica comuna: l'absència de la figura humana. «De vegades costa molt aconseguir aquestes fotografies. És un procés complicat perquè has de convèncer la gent perquè no passi en els espais urbans, o has d'anar-hi a hores molt concretes». Rivas ha volgut fer un homenatge explícit a Mallorca en aquesta exposició i per això ha inclòs dues fotos realitzades a posta per a la mostra a les coves d'Artà. «Hi vaig anar amb la meva dona i vaig quedar fascinat, enfollit i meravellat per les coves i la seva màgia. Tenen una plàstica fabulosa i en saber que finalment es feia l'exposició vaig voler incloure aquest paisatge a la mostra. Va ser una meravella, hi tornaré».

El seu creador, nascut a Buenos Aires el 1937 i instal·lat a Barcelona fa 27 anys, presentà ahir a la premsa aquesta mostra i assegurà que «ha estat un procés llarg, ja fa més de quatre anys que en parlam i a la fi s'ha concretat». L'exposició ha estat comissariada per Maria José Coromines, que assegurà que «jo destacaria per damunt de tot el misteri i la poètica que ens transmeten les imatges».

Rivas és un gran defensor de la tècnica «com element que impedeix que en el teu treball puguis cometre alguna errada», però assegurà que «no és Déu. Una persona que només té tècnica sols és capaç de fer reproduccions, no creació, i això per a mi no té sentit. Has de dominar la tècnica per després poder fer el que vulguis amb la imatge. No és la màquina qui fa la foto, sinó la persona que l'empra».

L'argentí també va explicar que ell creu que la poesia és l'art més proper a la fotografia. «El tractament de la imatge i de la realitat és molt proper entre les dues arts, per això m'emocion quan em diuen que les meves imatges tenen una poètica pròpia». També ho fa en llegir Pessoa, «un poeta que em fascina».