Teresa Matas denuncia a la Fundació Miró el maltractament a la dona

Seguint les línies i criteris habituals en la seva producció, centrant-se en la reflexió intimista de l'entorn i agafant com a eix de la composició la dona, segons explicà Matas, el tema subjacent d'aquesta instal·lació és el maltractament a la dona. La interpretació que l'artista ha fet de l'històric discurs que el filòsof Plató va escriure a La República s'inspira en els conceptes bàsics que es troben en el mite per construir la seva proposta: tancament, alliberament i encontre amb la realitat.

En aquest sentit, Matas argumentà que el punt de partida del recorregut 'cavernal' que hagué de seguir per materialitzar i escenificar la seva idea sorgí perquè «vaig pensar en una sala d'estar, ja que a qualsevol casa, per humil que sigui, té la seva habitació d'estar: el seu sofà, les seves cortines i uns quadres per penjar».

Així, una habitació rep el visitant que traspassa les cortines, a les quals hi ha brodades les paraules Sí vul, «símbol del consentiment, per mostrar el refugi de la dona que pateix en silenci». Silenci interromput pel cant flamenc de Remedios Amaya, que acompanya les imatges d'unes mans que broden. Un coixí esquinçat damunt el sofà és el símbol que «en aquesta habitació existeix una mutilació sexual», idea que es veu reforçada per altres imatges que pengen a la paret. Aquest espai és la caverna i simbolitza el concepte de tancament.

L'alliberament es materialitza en una videoprojecció que mostra la confusa imatge d'un personatge que camina pel bosc, sota el compàs de sons que emfasitzen l'angúnia «que un tant per cent molt elevat de les que surten, ho fan pel camí de la mort». Encara un tercer concepte, l'encontre amb la realitat, es troba representat per fulles de setí escampades immediatament per terra.