«L'elisir d'amore» tanca la temporada del Teatre Principal

Bonnín explicà que s'ha seleccionat aquesta obra «perquè Donizetti és un compositor molt accessible i, en aquesta òpera en concret, els personatges estan molt ben dibuixats i és molt completa per a l'orquestra; és una peça perfecta per acostar-se per primer pic a l'òpera». En aquest sentit el gerent de la Simfònica, Abili Fort, posà de manifest «la coincidència absoluta d'objectius» entre l'Orquestra i la Fundació i explicà que «l'orquestra i els cors són els pilars d'una òpera, però sempre queden en segon terme darrere dels solistes».

Aquests, per la seva banda, defineixen els seus personatges. Així la protagonista, la soprano Pont-Burgoyne, explica que «Adina és una donzella aristocràtica però, en el fons, és qui controla la situació i els personatges, sap què vol i com aconseguir-ho». Schmunck, la seva parella en la ficció, explica que «psicològicament Nemorino és un personatge simple, però musicalment té molts de colors. És un dels personatges més interessants que he cantat».

Quant al xerraire Dulcamara, interpretat per Peirone, aquest el descriu com un personatge que «ven la felicitat» i considera que la bellesa d'aquesta obra «es deu a la seva senzillesa i al fet que és una òpera molt vertadera». El militar Belcore, interpretat per Menéndez és un personatge fatxenda, «el beneit de la funció, i és qui menys em va agradar de l'òpera, la primera que vaig veure en la meva vida». Gianetta, l'amiga de la protagonista i que és representada per Berón, és «una persona que va darrere de les oportunitats d'Andina i s'aprofita de la seva suposada amistat».