Tolosa i l'art de trobar (1324)

Altres destacats poetes d'aquell grup «tolosà» de Catalunya i les Illes Balears, foren Llorenç Mallol (un petrarquista autor d'un poema «escondit» o d'exculpació amorosa, que visqué en el segle XIV; Guillem de Masdovelles (1375"1440), conegut pels seus «sirventés» o sàtires polítiques; Fra Joan Basset (1390"1440), que dedicà la major part de la seva obra a versos de lloança a la Verge Maria... Altres poetes de l'escola de Tolosa foren Jaume Rovira, Lluís Ycart, Gabriel Ferruç, Guerau de Massanet i, potser més interessant per a nosaltres, Bernat de Mallorques.

Tot seguint l'exemple de Tolosa, el 1393, el rei Joan I, de sobrenom «Amador de la gentilesa» creava a Barcelona una acadèmia poètica, en els certàmens de la qual, destacaren grans poetes com Lluís d'Averçó i Jaume March. Aquest, que visqué del 1335 al 1410 redactà el 1371 un diccionari de la rima. Al mateix temps, desenvolupà una producció poètica com va saber combinar elements de l'escolàstica amb la poètica provençal.

No és menys important Pere March (1310"1413), pare del famosíssim Ausias March, que conreà «enuigs» i «plazers» de caràcter provençal, això és, poemes on són expressades aquelles coses que suposen un disgust o un plaer. No oblidem però, en aquest tema, una obra, documental, que ens pot introduir més fàcilment en els costums, manera de viure i característiques d'aquells primitius poetes. Em vull referir a Enric de Villena, o més concretament, a Enric d'Aragó, marquès de Villena, nét d'Enric II, que és autor d'algunes obres morals o erudites, entre les quals, «Arte de Trobar».