Mestissatge musical al Rock'n'llengua

Les senyeres i estelades donaren, altra vegada, un colorit nacionalista a l'espectacle, demostrant que la llengua catalana és viva i que l'esperit reivindicatiu continua bategant a bon ritme. La torre sud del centre de la plaça fou coberta per una monumental senyera que presidí el festival. A l'interior de la plaça, a més dels tassers dels bars, hi havia altres establiments de venda de camisetes, discs compactes, revistes, fulletons i material reivindicatiu.

Finalment, les inclemències meteorològiques dels darrers dies van desaparèixer, i el concert es va poder celebrar amb normalitat. Amb tot això, la filosofia dels organitzadors es va complir una edició més: «Mantenir grups i renovar noms, tot ajudant a difondre la música feta en català». En aquesta ocasió, el programa d'actuacions s'encetà amb Ke Reggae Ska, conjunt de joves de Santa Eugènia que el passat estiu guanyà el I Concurs de Música Jove per la Llengua. D'altra banda, al tancament d'aquesta edició faltava per pujar a l'escenari Antònia Font, brillant cap de cartell del Rock'n'Llengua. Entremig, oferiren les seves cançons Sapo, que oferí una actuació molt divertida amb una clara vocació teatral; Joan Toni Skarabat, que interpretà temes, com Madura i Un estiu de Sant Bernat, del seu disc Deixalles en un món standard; Mesclat, els més combatius (fou molt celebrada la seva versió del clàssic de Maria del Mar Bonet Què volen aquesta gent?; i els catalans de Lax'n'Busto, reconeguts veterans als escenaris dels Països Catalans.

Les actuacions s'iniciaren devers les 19.30 hores. La d'ahir era una gran oportunitat pels grups de recent formació. En aquest sentit, Ke Reggae Ska, Sapo, Joan Toni Skarabat, i Mesclat, han irromput enguany amb força en el panorama musical en llengua catalana, la majoria dels quals han editat el seu primer treball discogràfic. El Coliseu era, per tant, una plataforma pels músics joves, que ja venien amb la intenció d'aprofitar-la i gaudir-la amb els seus paisans.