El misteri sobre la mort de Zola continua vigent cent anys després

AgènciesParís28/09/02 0:00

El centenari de la mort d'Emile Zola, el 29 de setembre de 1902, torna a plantejar un dels grans enigmes policíacs i literaris del segle: va ser o no assassinat l'escriptor que fou l'home més detestat de França en la seva època? Des de fa decennis, la qüestió de la seva mort és regularment debatuda, però mai no ha estat aclarida. «L'atemptat sembla possible, però sense la certesa de l'evidència», resumeix Henri Mitterand, gran especialista i biògraf de Zola.

El 28 de setembre de 1902 a la nit, l'empleada domèstica del matrimoni Zola va encendre foc a la xemeneia d'una habitació de la seva casa parisenca. «A la nit, Alexandrine i Emile Zola es van sentir malament. Alexandrine va quedar esvaïda al llit, mentre que Zola va voler aixecar-se i obrir la finestra, però va caure al terra, i l'òxid de carboni, que s'acumula a ran de pis perquè és més pesat que l'aire, va fer la seva obra», escriu el biògraf. L'esposa de Zola va sobreviure i va viure fins el 1925.

Ja que els records del cas Dreyfus (Alfred Dreyfus, militar francès d'origen jueu la condemna per espionatge del qual va provocar una enorme polèmica a França a finals del segle XIX i que Zola va defensar amb el seu cèlebre text Jo acús) eren encara frescos i que en l'època continuaven manifestant-se rancúnies antisemites i xenòfobes, la Policia temia la polèmica i va tancar ràpidament el cas, amb l'acord de la família de l'escriptor. Es va acceptar com a causa de la mort un embús accidental de la xemeneia.

Però, el 1927, el diari Libération va evocar la confessió feta abans de morir per un ensostrador que hauria afirmat que va embussar deliberadament la xemeneia. L'home, Henri Buronfosse, fou membre d'una lliga nacionalista.

Zola, gran figura del naturalisme, va convertir la novel·la en arma política i social. «Va ser moment de la consciència humana», en va dir Anatole France en els seus funerals.