Neix a Estrasburg, França, el mateix any de les aparicions de la
Mare de Déu de Lorda, el vescomte Carles de Foucauld, orfe de pare
i mare als sis anys i que fou educat, juntament amb la seva germana
Maria, pel seu avi matern. La seva infantesa, dins la vella
aristocràcia, en el món burgès de l'època, mai no hauria pogut fer
sospitar l'existència d'una ànima solidària i sacrificada. Era el
moment del racionalisme i com ell mateix va escriure: «Jo, als
disset anys, era tot egoisme, vanitat, impietat; no anhelava més
que allò que és dolent. Estava boig i no me n'adonava...».
Era alumne del col·legi dels jesuïtes de París i el seu
expedient com estudiant era dels pitjors. El 1878 mor el seu avi i
Carles, a més de ser totalment lliure, cobra tota l'herència
familiar. Als vint anys es dóna a la «bona vida» i perd en bauxes
tota la seva fortuna. Després va ser oficial de cavalleria dins
l'Exèrcit francès i als vint-i-dos anys, per indisciplina i mala
conducta, acaba sent-ne expulsat.
Escriví: «Durant dotze anys he viscut sense fe; vaig romandre
tot aquest temps sense creure en res i sense negar res. La meva
vida tenia una gran buidor i mancava de tot sentit. Jo sabia que
obrava malament. Però no ho aprovava ni ho volia. Jo sentia un buit
dolorós, una tristor que mai no he tornat a sentir des de llavors;
una tristor que acudia cada cop que jo em trobava totsol en la meva
habitació...».
Després d'aquella vida tan moguda i inútil, actuà com a militar
i explorador al Marroc. El 1890 ingressava en l'orde de la Trapa, i
es dedicà, des d'aleshores, a la vida espiritual i l'estudi dels
tuareg, a Tamanrasset, Algèria. Escriví dues obres importants, una
de tipus místic, Escrits espirituals, i un altra científica,
Diccionari tuareg-francès. Donà tot el que tenia, i es féu molt
popular entre els nadius nord-africans. Li deien el «morabit»
blanc. El 1916 es trobava a Tamanrasset, en el fortí on es
refugiava la població amenaçada d'aquell indret. Hi hagué un atac
dels «fallaga» i havent entrat els rebels dins el recinte, el
mataren a trets de fusell, un cop el tingueren lligat de mans i
agenollat.
«Tamanrasset, en el cor del desert d'Algèria, a vuit o deu
setmanes de camell des de la capital, és avui el centre propulsor
de la fe entre els nòmades, els famosos tuareg algerians. Allà,
lluny de la seva pàtria, moria assassinat el primer de desembre del
1916 el Germà Carles de Foucauld. Aquest apòstol dels temps moderns
"explica un dels seus biògrafs" moria sol, sense haver aconseguit
de tenir un sol deixeble».
En el seu testament, Foucauld havia escrit: «Desig ser soterrat
allà on la mort em trobi. No vull que el meu cos sia retirat del
lloc on Déu vulgui posar fi al meu peregrinar...».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.