José María Sicilia exposa a Madrid els seus darrers treballs fotogràfics

La llum filtrant-se, dorada, per entre els bancs del que sembla una esglèsia; posant-se, en tons verdosos, en grans catifes orientals, sobre les que deixa el dibuix del seu tamís, o vencent tímidament la foscor regnant en ambients de silenci i solitud, són temes entorn dels quals giren aquestes obres, com ja ho feien algunes de les seves peces anteriors. Pel que fa al treball pictòric, una sèrie de catorze quadres de gran format englobats sota el títol de La luz que se apaga, Sicilia, Premi Nacional d'Arts Plàstiques el 1989, ho du a terme utilitzant la combinació de cera d'abella i oli, i deixant que el color, un intens groc en uns i un vermell encès en altres, s'estengui des del centre.

L'artista, que cerca amb aquest treball reflexionar sobre les subtileses d'una de les substàncies més místiques i reverenciades de la naturalesa, deixa que el color s'aboqui, taqui o gairebé desaparegui, fins a obtenir així la imatge d'una cosa indefinida que assembla a una flor. Instal·lada al centre de la primera sala de la galeria, integra també aquesta mostra l'escultura El desvelo de las lágrimas, realitzades per Sicília en gres polícrom durant cinc anys, entre el 1997 i el 2002, i relacionades amb els viatges que l'artista ha realitzat per països exòtics com l'Índia i Pakistan.

També amb el seu pas per aquests països guarda relació, finalment, la sèrie de dibuixos Un desvelo sin imágenes, realitzada en grafit i aquarel·la i en la que, al paper japonès que utilitza el creador, s'afegeix l'aire oriental que Sicília dóna als arbres i altres elements de la naturalesa que són retratats.