Instantània

L'eix del bé entre Aden i Taïz

Interior d'un restaurant de carretera entre Aden i Taïz (Iemen).

13/07/02 0:00

Quedava enrere la calor enganxosa del port d'Aden. Hi havia arribat per poder veure l'oceà Pacífic. Només per això. L'asfalt bullia tant, que calgué tornar a l'hotel descalç: la goma d'un xoquí s'havia reblanit i la sola quedà enganxada enmig del carrer durant el trajecte entre el port de Cràter i l'hotel. Allà, al port, els pescadors desembarcaven la pescada. Els joves desenfeinats aprofitaven que la marea havia deixat un espai immens d'arena negra per organitzar partidets de futbol o, simplement, fer l'ullastre esbrancat.

L'eix de carretera que va des d'Aden fins a Taïz canvia de mica en mica, perquè es passa de la zona desèrtica i calorosa de l'oceà Pacífic a les muntanyes altes i verdejants del jebel Sabir. Cap problema de convivència, dins el vehicle. Tothom anava a la seva i ningú no es ficava amb ningú. A mitjan camí hi hagué una aturada per estirar les cames i menjar al restaurant obert a la vora de la carretera. A Iemen aviat s'aprèn que el punyal penjat enmig de les cames i el Kalàshnikov en bandolera formen part de la vestimenta masculina. Al restaurant, compartint taula amb uns quants que havien deixat dos o tres fusells a la vora del menjar que acabaven de dur, fou ben fàcil comprovar detalls de la seva hospitalitat: al meu davant sempre hi anaven a parar els millors trossos de carn. Això sí, a la taula no s'hi adormen: tot just acabat de menjar se n'anaren a rentar mans. Estaven llests.

Les armes seguien sobre la taula i, al aixecar-me, algú m'ho indicà. Per si les oblidava. Els seus propietaris, que tornaven amb les mans i els morros nets, les agafaren i, com fan sempre, se les penjaren en bandolera. El local seguia ple d'animació, amb les aturades de la gent que feia el camí entre la muntanya i la mar. A la nit jo menjava magrana pels carrers de Taïz, a les fosques per un tall d'electricitat.