Àgatha Ruiz de la Prada mostra el seu món amb imatges de Ciuco

La dissenyadora inaugura avui una mostra a la galeria Ferran Cano

C.FELGUEROSO.Palma12/07/02 0:00

Rebel, inquieta, agosarada, divertida i original, així és Àgatha Ruiz de la Prada. I el món que l'envolta no podia ser d'una altra manera: colors, dibuixos, vestits, colònies, joies, llibretes, bolis... un món diferent, alternatiu, el món d'Àgatha. Des de fa tres anys, Àgatha ja ha pres com a costum exposar a Mallorca i avui horabaixa inaugura la mostra Àgatha + Ciuco a la galeria Ferran Cano. Ciuco Gutiérrez, fotògraf que va començar amb la moguda madrilenya, es troba unit a Àgatha pel gust pel color, pels al·lots, i per això iniciaren la seva col·laboració junts fa dos anys. A més, com Ciuco diu «ser artista no és una professió, és una vida», per aquest motiu va començar a treballar amb Àgatha, perquè aquesta li oferia fer feina amb total llibertat, «perquè si no no funciona».

Units pels colors i pel kitsch i lluny dels arquetips, aquesta exposició de treball en comú està basada en les publicitats de Ciuco per a Àgatha a Itàlia i han aconseguit marcar l'essència d'ambdós. Un, amb les seves fotografies i l'altra, amb els seus dissenys: una exposició gens corrent.

Agatha es definí a si mateixa i la seva feina afirmant que «m'encanta el món de l'art, estic obsessionada per fusionar l'art i la moda». Encara recorda la seva primera desfilada. Fou l'any 1985. De llavors ençà han passat molts d'anys, però aquesta dissenyadora ha mantingut el seu estil. Potser gràcies a això ha aconseguit que es doni certa «agathamania». En aquests moments ja no es pot aturar, diu que quasi no té temps per descansar i a Mallorca gaudeix. «Hi vénc des que era petita, vaig estar un temps sense venir a l'Illa, però a mi el que m'agrada més és Palma. Quan vénc, sempre ho faig en vaixell, com quan era petita, és molt romàntica la mar...». Així i tot, sembla que a Mallorca tampoc no té temps d'avorrir-se. «A mi una mica d'avorriment no em vendria malalment, perquè hi ha d'haver un poc de tranquil·litat per crear, perquè realment surtin les teves pròpies idees i no estar saturada».

Al llarg de la seva trajectòria ha experimentat amb joies, roba d'infant, articles de papereria, vestits de novia... Ella és la priemra sorpresa de la seva capacitat actual. «Pensava que això era impossible, la primera sorpresa he estat jo, encara que sempre he treballat igual que quan les coses no funcionaven», reconegué la dissenyadora. Començà a treballar en una època divertidíssima. Com ella mateixa reconeix i segons les seves pròpies paraules, «pensava que el que jo feia era normal». Després arribà una època dura, la del negre, però ella continuava allà, per donar color al món amb el que definí com la seva «colorteràpia» que, segon digué, «no és un tòpic... fa falta posar color a la vida».