Mor el famós poeta llatí Publi Ovidi Nassó, que havia nascut el
45 abans de Crist i que aconseguí la seva fama ja amb les seves
primeres obres, encara que brillants, superficials, però que es
feren ben populars, especialment les Heroides, els Amors i la més
coneguda, L'Art d'Estimar. Hagueren de passar anys per tal que
Ovidi dedicàs més cura a la seva producció, però per això era
necessària la maduresa, que un cop tinguda, el féu produir llibres
tan importants i ambiciosos com les Metamorfosis, en quinze toms,
on són recollides moltes llegendes mitològiques grecollatines. No
menys interessants són els Fastos, igualment inspirats.
Diu un historiador que era un poeta «fàcil, graciós i enginyós,
més que veritablement inspirat, i va ser amic de Virgili i d'Horaci
i gaudia dels favors d'August, quan va ser desterrat l'any 9 per un
motiu fins ara desconegut, i va morir a l'exili, malgrat els seus
precs...».
Moria a la Mesia, prop del Ponto-Euxino i havia nascut a
Sulmone. En resum, una vida dissortada, que com hem vist es troba
relacionada amb la de Cèsar Octavi August (Roma, 63 a.C.-Nola, 14
d.C.), que havia rebut amb el seu sobrenom els diversos poders
civils i religiosos que estaven repartits abans entre els diferents
magistrats. Començà, doncs, amb ell, l'etapa dels emperadors
romans.
Procurà, gràcies a un bon govern, que el poble oblidàs com era
de greu el canvi que havia introduït en la constitució de la
República. Multiplicà els funcionaris de Roma, dividí Itàlia en
regions per a la recaptació dels imposts i la formació del cens, i
reorganitzà l'administració de les províncies, dividides en
províncies senatorials i províncies imperials. Aquestes mesures
tingueren per resultat la centralització de l'Imperi.
Des del punt de vista militar, mogué expedicions armades a
Espanya, Rècia, Panonia, Germàbia, Aràbia, Armènia i Àfrica.
Protegí les lletres, la poesia i l'eloqüència. Entre els seus
protegits, a més d'Ovidi, Horaci, Virgili, Titus Livius, Salusti...
es produïren totes aquelles obres que han donat fama al «segle
d'August». Però... quin pecat va cometre Ovidi per tal que
l'emperador el desterràs i, malgrat el seu empenediment, mai més no
el volgués perdonar?
Existeix la teoria que Ovidi criticà durament Tiberi, a qui
August havia adoptat i que el succeí en el tron. Ovidi, amb la seva
acurada psicologia, hauria descobert, potser, que aquell infant
tenia molt mals instints, un caràcter massa gelós, un temperament
donat a les crueltats... La història li donaria la raó.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.