El vimer de cal Correu «curà» més de 30 nins de trencadura

Ja són les 6.20 hores. Sebastiana Sureda i la seva filla, Sílvia Llull, hereues naturals de l'antic ritual familar, agafen els nins entre els seus braços i amb molta cura, els passen a través de les llargues branques del vimer. Els infants van completament nus i se'ls frega la saba de l'arbre sobre la trencadura. Alguns d'ells s'espanten i no poden evitar les llàgrimes, d'altres van tan adormits que ni se n'adonen.

Tot seguit, els pares fermen les branques per on han passat els seus fills amb uns fils de ràfia i després, s'unta la branca amb terra de gerrer perquè quedi ben empeltada. Després que els talls s'ajunten amb fang i ràfia, es deixa un senyal que representa i identifica cada infant. Un temps més tard, si la branca viu, el nin s'haurà curat de l'hèrnia, però si s'ha assecat, el nin haurà de tornar l'any següent. Pels dos vimers de l'hort del Correu ahir hi passaren un total de 30 infants d'edats molt diferents, des d'escassos mesos fins a sis anys. Però tots ells amb la fe de curar-se.

Origen desconegut
Bàrbara Sunyer assegura que ningú mai no ha esbrinat l'origen d'aquest ritual, «només sabem que el padrí del meu marit, Jaume Sureda, ja coneixia els poders curatius del vimer durant la nit de Sant Joan. Antigament només hi havia un arbre, però fa 35 anys que sembraren el segon. El ritual de l'hort de cal Correu ha transcendit del seu caràcter purament local; tant és així que «cada any ve gent de per tot Mallorca. Fins i tot, hi ha hagut anys que han vengut famílies de Madrid i de Barcelona», conclou Bàrbara.