La instantània

Naglaa, pintora de Baharia

La pintora Naglaa, envoltada de les seves obres a Baharia (Egipte)

15/06/02 0:00

El dia de la primera visita la mare estava esvalotada, perquè no era habitual que un foraster anàs a casa seva a veure les pintures de la filla. Així que no va desaparèixer ni un moment, ni ella ni les altres filles. Totalment prohibit retratar l'artista de la casa. La reunió era dins una sala independent on Naglaa hi tenia exposat el seu món amb els colors de la pintura. Arbres més grossos que les dunes, animals sorgits al creuar someres amb camells. Flors que no apareixen a cap llibre estaven allà, a les parets de la casa de Bawiti, capital de l'oasi de Baharia. A quatre"cents quilòmetres de la capital, sense lloc on aprendre una base mínima per tirar endavant les venes creadores. Un lloc on és possible fer reals les irrealitats. I a l'inrevés, també.

Però a cada casa hi sol haver un artista. I, si no el tenen, el cerquen: basta veure les decoracions, especialment a les cases d'El Qasr, la ciutat antiga que comença just quan s'acaba Bawiti. Belles sanefes i pintures diverses apareixen arreu. Ingènues, mal fetes, amb més voluntat que traça potser. Però hi són. Naglaa segueix la tradició, amb la particularitat que s'ha creat un món personal. I no la visitarà cap comissari que s'hagi tret de la màniga una mostra per veure què pinta qui queda fora de tots els circuits, tampoc no la seleccionaran per a la Documenta de Kassel.

Passen els mesos i una nova visita torna a provocar la compareixença de la mare i de totes les germanes. Al carrer ja hi ha un rètol que informa de l'exhibició casolana de Naglaa. Dins la sala tot s'ha redistribuït. Hi ha desenes i més desenes d'obres. Cartó, paper, fusta, porexpan o tela, tot serveix. Hi ha caminois de gotes de colors, que s'alternen amb flors i fulles, enramellant el trespol. Un redol de fantasia i realitat. I fou possible el retrat. És ben segur que mai no hauria pensat aparèixer per aquí.