Duran arriba amb «L'enfonsament del Titànic» i la seva crítica a l'esquerra

Ahir a Palma, Rafel Duran es referí a aquest muntatge «com una crítica als polítics d'esquerres que treballen en les altes esferes. Enzensberger se serví de la coneguda tragèdia del Titànic per dibuixar una metàfora de tot el segle XX força profètica. Ja deixà entreveure la caiguda de les esquerres i el gran desconcert regnant provocat per ells quan, en arribar al poder, perden el nord i practiquen polítiques de dretes».

Aquesta progressió del «naufragi» de les esquerres se subratlla a través de la visió d'Enzensberger que els anys seixanta, quan escrigué el poemari, «ja col·locà davant el dic de Cuba un iceberg». A l'obra, aquesta visió s'emfasitza amb la paulatina incorporació d'unes enormes lletres de gel que acabaran formant aquesta paraula.

L'adaptació teatral del poemari, realitzada sobre la traducció de Philip Rogers, és força lliure, encara que fidel al text. Tot un espectacle de creació amb una «estètica molt moderna» que barreja diferents llenguatges contemporanis. La dansa, la música en directe, el cant i la interpretació es mesclen en un tot que duen a escena Philips Rogers, Oscar Intente, Xavier Morte, Joaquím Alfaro i les mallorquines Asun Planas i Caterina Alorda. Del repartiment, Duran destacà que sobretot elles han demostrat ser unes «grans virtuoses de la sabata».

L'estètica moderna de l'obra, en la qual ha tengut molt a veure l'escenògraf Rafel Lladó, obliga els actors a sortir en escena en tot moment sense una sabata en una crítica a la cuidada imatge dels polítics encara que hagin perdut el nord. L'obra succeeix entre Cuba i Europa, continent del qual té una especial significació en l'obra la caiguda del mur de Berlín. També una predicció d'Enzemsberger, autor que segons digué Duran, «té un discurs molt polèmic però a la vegada molt real que fa que sigui un dels grans intel·lectuals del moment».