El pare Batllori presenta el primer dels cinquanta toms del «Diplomatari Borja»

El volum inclou informació inèdita sobre l'afer del papa Calixt III i el bisbat de Mallorca

Retrat d'Alfons de Borja, després papa Calixt III, de Juan de Juanes.

J.NICOLAU./E.P.Palma23/05/02 0:00

L'Institut d'Estudis Catalans acollí ahir a Barcelona la presentació del primer tom del Diplomatari Borja, un ambiciós projecte editorial de cinquanta volums dirigit pel pare Batllori, en el qual es recopilarà tota la documentació existent sobre la nissaga dels Borja. El primer volum surt editat per l'editorial valenciana 3 i 4. En el decurs de la presentació, Miquel Batllori posà en relleu la importància del Diplomatari, afirmant que «serà un document molt preuat, ja que s'hi sintetitzen molt bé tots els problemes que va tenir la família dels Borja». En el primer tom, amb disseny gràfic d'Enric Satué, es recullen en dues seccions més de sis-cents documents d'entre 1299 i 1429 que es guarden a l'Arxiu del Regne de València. Així mateix, aporta important informació inèdita sobre l'afer d'Alfons de Borja, després papa Calixt III, com a procurador del bisbat de Mallorca entre els anys 1424 i 1429.

El volum ha anat a cura de Miquel Navarro Sorni i Luis Pablo Martínez, que ahir avançaren alguns fets històrics relacionats amb Mallorca que contradiuen relats com, per exemple, que no fou el monarca Martí V, sinó Alfons el Magnànim, qui instal·là Alfons de Borja a la Seu mallorquina perquè actuàs com a testaferro. «El febrer de 1424 Alfons el Magnànim confià totes les pertinences del bisbat a Alfons de Borja, nomenat procurador. Aquest episodi, que es perllongà fins que fou nomenat bisbe de València, donà pas a un llarg seguit de prevendes», explicà Martínez. Durant els preparatius militars que precediren l'inici del conflicte amb Castella el 1429, emprà les sofrides rendes del bisbat com a tapaforats financer.

D'aquesta manera, entre maig i juny de 1429 es facilitaren un mínim de 4.424 florins d'or de Mallorca i amb ordres signades per ell es finançà bona part del rober i les armes de l'infant Pere, germà del rei. Aquest «escandalós» passat de prevendes, quan Alfons de Borja es convertí en Calitx III, s'encobrí amb una explicació moralitzant que el presentava com un personatge allunyat de tota ambició i vanitat. Per continuar amb el projecte editorial, Eliseu Climent anuncià la signatura, avui, d'un conveni per a l'adquisició dels documents sobre els Borja guardats al Vaticà. Tot aquest fons serà custodiat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

Aquests documents són considerats clau per continuar el projecte, tot i que, segons Batllori, l'ingent treball documental ja troba «grans dificultats per la gran quantitat de documentació, de la qual s'ha de seleccionar allò que és important». Per la seva banda, Eliseu Climent considerà que la iniciativa coincideix amb el «marc de gran interès que desperta» arreu del món aquesta família de gran transcendència social i econòmica a l'Europa dels segles XV i XVI. El Diplomatari Borja, que sorgí d'unes reunions d'arxivers mantingudes durant la celebració dels Premis d'Octubre el 2000, no estarà acabat fins l'any 2025.