El poeta Andrés Trapiello tancà el cicle Poesia de Paper de Sa Nostra

"A la fi se us reconeix ja com poeta.
"Fa més de vint-i-cinc anys que escric, som ja un escriptor vell i, a hores d'ara, aquests problemes de filiació ja no haurien de sorgir.

"Vós, a més d'escriptor, sou també un gran lector i crític.
"Sí. Als autors que m'agraden els he dedicat la meva vida, com ara Miguel de Cervantes, Juan Ramón Jiménez o Giacomo Leopardi.

"Com us ha tractat la crítica?
"En general no he tingut mala sort amb els crítics, sinó amb l'establishment cultural i universitari, que supòs que continuarà sense admetre'm.

"Com hauria de ser la crítica literària?
"Allò ideal seria cercar una espècie d'equilibri. El territori en el qual més s'avança i el més grat és el de l'afirmació, mai el de la negació. Si hi ha una possibilitat de trobada amb l'escriptor, el crític ha de cercar-la.

"Ha canviat la poesia en aquests anys?
"Quan vaig començar, gairebé tothom se situava en la poesia surrealista o en la del silenci, i jo ja pensava que s'havia de tornar a Machado, Juan Ramón Jiménez o Unamuno.

"En quin moment ens trobam ara?
"Ara ja pots dir que t'agraden Azorín o Juan Ramón Jiménez i ningú no et culparà de res, i pots fins i tot dir que no t'agrada l'Ulisses de James Joyce i tampoc no passa res, no som menys cultes ni tenim menys sensibilitat o intel·ligència per això.