És creada la Cheka (1918)

Miquel Ferrà i Martorell21/05/02 0:00

Per tal d'assegurar la dictadura del proletariat, Vladimir Ilich Ulianov, universalment conegut com Lenin (1870"1924), crea la tristament famosa «Cheka», policia política, dissol l'Assemblea constituent, crea l'Assemblea dels soviets i l'exèrcit roig, i es decideix a fer front a la guerra civil. Com és lògic, molts no li perdonaran aquestes iniciatives i tres mesos després és greument ferit en un atemptat, del qual, a poc a poc, es recuperarà. Tanmateix, els problemes interns segueixen. Lenin vol rompre els esquemes de la socialdemocràcia europea i prepara una III Internacional capaç de fer"ho. Entre 1918 i 1920 les execucions de socialistes revolucionaris són nombroses i Lenin, per tal de justificar"les al davant de l'opinió pública, edita La malaltia infantil de l'esquerranisme en el comunisme, un text en què condemna les desviacions esquerranes que es produeixen dins el seu propi partit. Serà el 1921 quan, amb l'ajut de la seva «cheka», esclafarà tots els grups que considera d'oposició i l'alçarà, victoriós, sobre la guerra civil russa. Però la gent no menja de les idees. Si les llibertats no van acompanyades de prosperitat econòmica es queden en mots sense sentit i, per això, la fam i la crisi del 1921 provoquen nombroses sublevacions, entre les més importants, la rebel·lió dels mariners del Kronshtadt. Lenin veu aleshores que el camí proposat fa aigua i decreta una nova política econòmica. Llavors, reestructura el mapa de l'Imperi rus i el converteix en la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, URSS.

Aquesta Cheka o Txeca seria transformada després, el 1922, en la GPU i després, el 1934, en l'NKVD, per passar, finalment, a la KGB. Ja podem imaginar com era en mans d'aquells agents la tasca de neteja, especialment en l'època del dictador Stalin. Però tornem a Lenin, que poc abans sobreviuria a l'organisme per ell creat. Repetits atacs d'hemiplegia l'obligaven a decantar"se del comandament polític i el 1923 dictava el seu testament, una sèrie de disposicions en les quals expressava la seva inquietud pel futur del partit, no veient cap líder de la seva confiança, i temerós de comprovar com les posicions contraposades de Trotski i Stalin amenaçaven de destruir tot el que ell havia construït. La primavera d'aquell mateix any, Lenin quedava mut i en la tercera setmana de l'any següent, moria, a Gorki estant, prop de Moscou, a conseqüència d'una arterioesclerosi cerebral. Són moltes les obres literàries que han parlat, des de vivències o posicions testimonials, del que era la KGB i els seus precedents de l'època revolucionària. Ara mateix, en tinc una entre les mans, de Mikhail Txolojov, on a través de l'argument es veu que qualsevol podia viure en aquells dies dins un clima de por, quan per una paraula es podia acabar en un calabós de la policia política: «Jo no vull callar al davant de ningú "deia Txukar" i en la reunió tancada del Partit t'hauré d'arranjar els comptes, Makarutxka; no te n'escaparàs, no em coneixes bé encara. Quan em treuen de polleguera no tenc por de res; i això tu ho has de saber i ho has de comprendre millor que ningú, perquè som amics nocturs i això tot el llogaret ho sap. Així que has d'anar ben alerta amb mi i amb la meva crítica i autocrítica. No perdonaré a ningú i això ho podeu tenir ben present tots aquells que voleu embrutar el nom del Partit».

Mikhail Txolojov, entre d'altres. És clar que la por era a Rússia i entre el poble una tradició que no s'havia interromput des de l'Edat Mitjana, que els tsars tampoc eren angelets. N'hi ha prou de llegir els clàssics: Pushckin, Gogol, Turguenev, Dostoievski, Tolstoi, Garin, Txèkhov, Gorki, Andreiev, Kuprin, Artzibatxev, Dimov, Surgutxov i Korolenko.

Miquel Ferrà i Martorell