Cris Pink o el redescobriment de la mirada de l'espectador

«Els camps cromàtics es constitueixen a través de moltes capes fines de diferents colors i pintures», explica l'artista. Només queda un record de la base: «La vorera». «Serveix per a la meva pròpia memòria, per veure com evolucion». Entre capa i capa, hi intercala un dibuix. El resultat: «Una xarxa, una textura densa que resumeix el meu treball i en la qual res no guia la mirada». «Busc que el quadre sencer sigui l'enfocament, no vull conduir la visió de l'espectador», va comentar Pink. El temps forma part de l'exposició. El visitant ha d'estar una estona contemplant la peça perquè «superficialment no es resol». «Quan aprofundeixes es pot obrir una experiència artística» que permet «tornar a saber mirar». En una època en què la gent no observa, l'artista busca una resposta en els seus quadres. «Faig una crida per tornar a una sensibilitat perduda per la inundació actual d'icones».

L'exposició inclou un vídeo que es mostra a la sala de projeccions de la galeria, una experiència nova per a Pink, que li ha permès «tenir un accés més fàcil a l'obra». L'artista posa de manifest que amb aquestes imatges «enseny una col·lecció d'estructures amb què treball, totes elles extretes de la naturalesa». La peça permet dues sortides. Per una banda, «et buida de continguts que són una càrrega»; per altra, «t'omple de coses que t'enriqueixen». Tot per redescobrir, de nou, la mirada.