El director del laboratori de Medicina Legal i Forense de la
Universitat de Granada, José Antonio Lorente, explicà ahir la
situació en què es troba la investigació per determinar el possible
origen mallorquí de Cristòfol Colom. Lorente, que és aquests dies a
Palma per prendre part en la IV Reunió d'Especialistes en Medicina
del Treball, va posar en relleu que a hores d'ara ja s'ha demanat
permís a la Junta d'Andalusia i a l'Arquebisbat de Sevilla per
prendre mostres de les suposades restes del conqueridor del nou món
que es troben a la catedral de la capital.
Després de la mort de Colom a Valladolid, el 1506, el seu cos
fou traslladat en diverses ocasions amb la intenció que es complís
la seva darrera voluntat, que era ser enterrat a la República
Dominicana. D'aquesta manera, segons documentació diversa, les
restes es traslladaren el 1509 a Sevilla i d'allà a la República
Dominicana, el 1537. Però, dos segles després, pareix que es
traslladaren a Cuba, el 1778, i que el 1898 tornaren definitivament
a Sevilla. De tots aquests emplaçaments possibles, segons Lorente,
«els que tenen més fiabilitat són els que afirmen que les restes de
Colom són a Sevilla o a la República Dominicana, on el nom de Colom
és força venerat».
La investigació, en la qual a més del departament de Lorente hi
ha l'Associació Cultural Cristòfol Colom i un grup de treball
dirigit per Marcial Castro, demanarà també permís per prendre
mostres de les restes de l'urna de la República Dominiciana, que
s'obre cada octubre. Una vegada que es tenguin aquestes mostres, es
compararan amb les dels familiars directes, per exemple amb les del
seu fill Hernaldo, que són a Sevilla. Un cop identificat Colom, la
passa següent és localitzar l'autèntica mòmia del príncep de Viana,
suposat pare de Colom després d'una relació amorosa amb la
mallorquina, de l'Alqueria Roja, Margalida Colom. El problema és
que les restes que hi ha al seu sepulcre de Poblet no han concidit
amb les que se suposa que són de la seva mare, Blanca de
Navarra.
A més, la mòmia té dues espines dorsals i tres tíbies de
diferents ADN. Tots aquests problemes no semblen complicats de
salvar segons Lorente, que espera que, si els permisos es
concedeixen, en dos anys es podrà saber tota la veritat. Si no
s'aconsegueix identificar Blanca de Navarra, les restes d'ADN es
compararan amb les del germà de Cristòfol Colom. Segons digué el
professor, considerat una eminència en el seu camp, «descobrir
l'origen de Colom és avui dia del tot viable i la investigació
permetria respondre tots els enigmes que sobre la seva vida s'han
considerat. Tanmateix, la història no canviarà gaire i Colom
continuarà sent qui fou».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.