El català Oriol Bohigas inaugurà una exposició a Palma

També Balears fou un dels llocs on no es va estampar la seva firma i la dels seus socis, "ahir va viatjar acompanyat per Martorell", com a la urbanització de la Costa de la Calma, de la qual «no ens vam sentir responsables més que de dues o tres obres camuflades en el paisatge de la muntanya». Tants anys de treball «ens han donat ocasió d'acumular molts fracassos». Tampoc no va faltar el sentit de l'humor en comentar que, després de l'èxit de Frank Ghery al Guggenheim de Bilbao, «tots els batles volen tenir a la seva ciutat» un edifici d'aquestes caraterísticas i els promotors un arquitecte estranger «perquè amb una estrella pensen que tindran menys problemes amb l'administració». MBM «també ha jugat a aquell joc».

I per il·lustrar el comentari va posar com exemple «l'èxit que tenim a Itàlia perquè allà creuen que resolem tots els problemes urbanístics». Els arquitectes bons i de prestigi també s'equivoquen i, encara que li sembla enriquidor aquest intercanvi de nacionalitats, va assenyalar que els millors treballs dels més grans «són els que s'han executat al seu ambient cultural».

Bohigas es qüestiona sobre la culpabilitat del deteriorament de l'arquitectura, i dels falsos estils, que «com succeeix a Mallorca, poblen el camp i la ciutat volent rememorar el que mai no va existir». Per Bohigas, «l'arquitecte és el responsable número u» i l'arquitectura té una obligació, la defensa de la cultura, l'estètica i la funcionalitat. Bohigas va qualificar l'abundant fals mallorquinisme d'«arquitectura lletja i traïdora». «A cap polític li interessa la cultura». Així va finalitzar qui va abandonar la regidoria del ram a Barcelona desencisat per la falta de pressupost.