L'actor Jordi Mollà presentà a Palma la seva primera pel·lícula com a director

La narració incideix en «com es juga amb la persona». «Som xais, ens metrallen amb qualsevol cosa». L'univers de la petita pantalla i l'efecte que produeix en la gent protagonitzen el film, en el qual un home, Salva, es converteix en el Messies gràcies a la televisió. La història li va permetre explicar el «supercirc». «Veig les coses i no me les crec». Acudits sobre l'atac de Bin Laden a les torres bessones enviats via mòbil o gent tafanejant davant d'un accident de cotxe cercant veure el color de la sang. Actes com aquests desconcerten Mollà que es va preguntar «qui alimenta a qui». La resposta és a la pel·lícula, una demostració de «la necessitat de mites, del buit, del lleure, de la mentida». Tanmateix, Mollà va reconèixer els seus límits. «Per molt que em preocupi no canviaré res».

No somos nadie és la primera experiència de Mollà darrere de les càmeres. Al principi, dirigir li va causar certa paüra, fins arribar a preguntar-se si sabria portar a bon port el projecte. «Arriba un moment que un se sent com Déu en el sentit de creador». La idea anava creixent i creixent amb les aportacions dels actors i les possibilitats quant a imatge. «Vam mantenir viva la pel·lícula fins al final».

Escriptor, actor, guionista i director. Mollà es mou en tots els camps. «Sóm un polígam creatiu, no sé per què hauria de tenir límits». El seu paper al món mediàtic es deu al moment. «Sóm notícia i lleure, neda més». Les seves inquietuds el porten a fer una recerca en altres vies d'expressió. «Al meu nivell sóc creador, intent generar respecte i no caducitat». Per això es va centrar en els Reality Shows portats fins a l'extrem.