Un concert amb alts i baixos que deixà un bon record a Son Moix

Mireia BalashPalma16/05/02 0:00

Setze joves. Setze persones que posen gairebé tots els seus sentiments per cantar. Setze talents en brut? Potser no tants. Del concert que feren dimarts a Son Moix n'hi ha alguns que se salven "sense anar més enfora, l'estimadíssima Chenoa, tal com el públic va demostar" mentre que altres no arriben a l'aprovat. La valenciana Verónica tornà a demostrar que el seu fort no és el directe. A l'estudi ho fa bé, no es pot negar, però els nervis de l'escenari la delaten. I de manera descarada. Els galls que va fer amb One day I fly away no tenen consol.

Aquell que té talent i no ho demostrà ni d'enfora és Manu Tenorio, un dels que semblava que tenia més opcions per triomfar. No cometé gaire errades tècniques, però va donar molt poc al públic. Li faltà allò que diferencia els joves d'Operación Triunfo d'altres artistes consagrats: la passió i el sentiment. Malgrat tot, el concert va ser ple de moments brillantíssims als quals el públic respongué amb crits i aplaudiments, i segur que va deixar un bon record als assistents. Chenoa marcà la diferència. Un cop més demostrà que és la més professional, amb un estil gairebé impecable, una veu inconfusible i un gran amor pel públic, que corejà totes les seves cançons. La versió de The best faria posar els pèls de punta a Tina Turner. Chenoa no és negra, però canta com si ho fos.

Tampoc no seria just oblidar-se del canvi de Naïm Thomàs i la facilitat amb què es menja l'escenari. Treu veu, es mou i connecta amb el públic amb un somriure. Nuria Fergó i Bustamante no deceberen. Com era d'esperar, un dels moments més emotius el protagonitzaren Chenoa i David Bisbal amb la balada Escondidos. I de Rosa... no cal dir res. Europe's living a celebration va ser la cançó de la nit.