L'escriptor Jean Schalekamp presentà «El Dr. Freud ha vivido aquí»

«Allò que ha donat impuls a la meva vida és la il·lusió de cercar»

Mireia BalashPalma14/05/02 0:00

La bella París és el marc on es desenvolupa la darrera novel·la de l'escriptor holandès Jean Schalekamp, El dr. Froid ha vivido aquí, en què l'autor evoca la seva dura jovenesa a la capital francesa «després de fugir de la repressora Holanda calvinista a finals dels anys quaranta», explicà. El llibre s'inscriu en la línia del seu anterior treball, Sin tiempo para morir, una reflexió sobre la seva vida al poble mallorquí de Randa. Schalekamp espera que el nou volum sigui menys polèmic que el dedicat a Randa, el qual «no agradà gaire a la gent del poble, cosa que no entenc perquè jo només vaig descriure el que veia, les persones, les converses, etc. Potser hauria estat millor que hagués canviat el nom de les persones», reflexiona.

El dr. Freud ha vivido aquí pren el nom d'una casualitat: l'hotel en què l'escriptor s'allotjà quan tornà a la ciutat el 1998 «era el mateix on havia estat Freud anys abans». A més, «estava situat a pocs metres de la casa on havia viscut del 1949 al 1954», matisà l'escriptor i periodista. En aquest punt és on comença la novel·la i on l'autor s'enfronta amb la seva adolescència parisenca. Jean Schalekamp defineix el llibre com «un document autobiogràfic, en el qual m'he despullat del tot». Conta les dificultats que tingué d'adolescent per tirar endavant la seva vida, tant sentimentals com econòmiques, «les mateixes que tenen els joves d'avui dia». D'aquí que cregui que aquest és un llibre que li pot agradar a tothom.

«El transfons de la novel·la és el fracàs», afegeix, «perquè vaig anar a París cercant una cosa que no vaig trobar, però no me'n penedesc perquè és justament la il·lusió de cercar allò que ha donat impuls a la meva vida, i crec també que a la dels altres». No es tracta d'una novel·la trista o dura de llegir perquè «està escrita amb un to molt alegre i irònic». La tècnica més freqüentment utilitzada per l'escriptor és el flash-back: «cada record me n'evocava un altre i així he anat construint una cadena entre present i passat». Una cadena a través de la qual es presenta com un adolescent «idiota i sarcàstic». Jean Schalekamp fa més de 40 anys que viu a Mallorca, on ha pres contacte amb les persones més influents de la cultura, tant escriptors com pintors i periodistes. De fet, «un dels primers contactes que vaig tenir en la cultura fou el del periodista Antoni Serra, i també Guillem Frontera, a més d'alguns pintors com Ramon Canet o Miquel Àngel Femenias, l'artífex de la renovació plàstica dels anys 70 a l'illa.