Fou una desgràcia que delmà moltes famílies de l'aristocràcia
francesa, l'incendi de Le Bazar de la Charité. Es tractava d'un
conjunt de barracots i tenderols que era instal·lat prop dels Camps
Eliseus, a París. Així ho podeu llegir, encara avui, en una placa
commemorativa situada en una cantonada de l'esmentada avinguda,
mirant cap a la plaça de la Concòrdia. Hi havia, entre aquelles
instal·lacions, una barraca de cinematògraf, a la qual s'entrava
mitjançant una porta petita, sense altra sortida d'emergència. En
aquell temps el material dels films i de la màquina eren altament
inflamables. En apagar-se la làmpada del projector, el maquinista
la volgué encendre novament, nerviós per les protestes de les
criatures i dels altres clients, en quedar-se a les fosques. Es
produí un esclat del combustible i el foc es propagà, amb gran
rapidesa, per les fustes i cartons més propers. Aviat hi hagué
grans flamades.
En voler sortir, els espectadors s'atropellaren uns als altres,
formaren un tap sobre la porta i el barracot esdevingué un forn.
Les víctimes foren moltes i també moltes les que portaven llinatges
de la noblesa europea. Cent vint-i-cinc morts i altres tants
ferits, alguns molt greus, cosa que augmentaria els cadàvers a cent
quaranta. Algunes d'aquestes víctimes eren molt conegudes o
famoses, cas de la duquessa d'Aleçon. Bombers i policies rescataren
morts d'entre les ruïnes i els funerals varen atreure curiosos de
tot el país. Elisabet de Baviera, emperadriu d'Àustria, que moriria
temps després a causa d'un atemptat anarquista, va dir, en una mena
de premonició, en saber la notícia de l'incendi del basar: «Som
molts els que morirem d'una mort violenta». La notícia del sinistre
arribà a Mallorca no només per la premsa sinó també a través de la
carta que Jacint Verdaguer enviava a l'Arxiduc Lluís Salvador.
Aquest dirigí al poeta català la següent resposta: «Miramar, dia de
Sant Joan, 1897. Mossèn Jacint Verdaguer. Molt estimat senyor: Avui
dematí he rebut sa seua elegia a les víctimes del Basar de la
Caritat amb sa traducció francesa d'En Pepratx. L'en felicit de tot
cor. Sens dubte és una de ses més belles produccions seues, que fa
vibrar totes ses cordes d'una ànima sensible. L'he llegida en alta
veu sis vegades i encara no m'he saciat. Quina diferència amb sa
seua interpretació consoladora amb aquella horrible del Pare
Ollivier! Com se sent exprimit (expressat) en sos seus versos que
Déu és amor! I no hi ha ningú que puga escriure d'aqueixa manera si
no sent tota sa poesia, tot es bàlsam celestial de s'amor diví. Me
recordi a ses bones senyores i puga Déu donar-li molts anys de vida
i totes aquelles benediccions que mereix. Me crega sempre es seu
entusiasta admirador i sincerament afectíssim, Lluís Salvador».
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.