El Basar de la Caritat (1897)

Miquel Ferrà i Martorell03/05/02 0:00

Fou una desgràcia que delmà moltes famílies de l'aristocràcia francesa, l'incendi de Le Bazar de la Charité. Es tractava d'un conjunt de barracots i tenderols que era instal·lat prop dels Camps Eliseus, a París. Així ho podeu llegir, encara avui, en una placa commemorativa situada en una cantonada de l'esmentada avinguda, mirant cap a la plaça de la Concòrdia. Hi havia, entre aquelles instal·lacions, una barraca de cinematògraf, a la qual s'entrava mitjançant una porta petita, sense altra sortida d'emergència. En aquell temps el material dels films i de la màquina eren altament inflamables. En apagar-se la làmpada del projector, el maquinista la volgué encendre novament, nerviós per les protestes de les criatures i dels altres clients, en quedar-se a les fosques. Es produí un esclat del combustible i el foc es propagà, amb gran rapidesa, per les fustes i cartons més propers. Aviat hi hagué grans flamades.

En voler sortir, els espectadors s'atropellaren uns als altres, formaren un tap sobre la porta i el barracot esdevingué un forn. Les víctimes foren moltes i també moltes les que portaven llinatges de la noblesa europea. Cent vint-i-cinc morts i altres tants ferits, alguns molt greus, cosa que augmentaria els cadàvers a cent quaranta. Algunes d'aquestes víctimes eren molt conegudes o famoses, cas de la duquessa d'Aleçon. Bombers i policies rescataren morts d'entre les ruïnes i els funerals varen atreure curiosos de tot el país. Elisabet de Baviera, emperadriu d'Àustria, que moriria temps després a causa d'un atemptat anarquista, va dir, en una mena de premonició, en saber la notícia de l'incendi del basar: «Som molts els que morirem d'una mort violenta». La notícia del sinistre arribà a Mallorca no només per la premsa sinó també a través de la carta que Jacint Verdaguer enviava a l'Arxiduc Lluís Salvador. Aquest dirigí al poeta català la següent resposta: «Miramar, dia de Sant Joan, 1897. Mossèn Jacint Verdaguer. Molt estimat senyor: Avui dematí he rebut sa seua elegia a les víctimes del Basar de la Caritat amb sa traducció francesa d'En Pepratx. L'en felicit de tot cor. Sens dubte és una de ses més belles produccions seues, que fa vibrar totes ses cordes d'una ànima sensible. L'he llegida en alta veu sis vegades i encara no m'he saciat. Quina diferència amb sa seua interpretació consoladora amb aquella horrible del Pare Ollivier! Com se sent exprimit (expressat) en sos seus versos que Déu és amor! I no hi ha ningú que puga escriure d'aqueixa manera si no sent tota sa poesia, tot es bàlsam celestial de s'amor diví. Me recordi a ses bones senyores i puga Déu donar-li molts anys de vida i totes aquelles benediccions que mereix. Me crega sempre es seu entusiasta admirador i sincerament afectíssim, Lluís Salvador».

Miquel Ferrà i Martorell