Nou artistes mallorquins mostraran a Pamplona la seva visió de la mirada

Maria de Lluc Fluxà, comissària de «Qui mira a qui?», amb una trentena de creadors

«Lacrimarium», una obra de Javier Velasco de 184 x 50 centímetres.

Mariana DíazPalma02/05/02 0:00

«No és el mateix mirar que veure», diu la comissària Maria de Lluc Fluxà, que a hores d'ara està finalitzant el muntatge de l'exposició Qui mira a qui? o la duplicitat de la mirada, en la qual participaran més d'una trentena d'artistes, nombrosos dels quals sónmallorquins. L'exposició s'inaugurarà el pròxim dia 16 al gran espai voltat de la Ciudadela de Pamplona. Allò que començà com un projecte més discret per mostrar «una petita col·lecció» de la comissària sobre el tema de la mirada, «present en tota la història de l'art», acabarà com una exposició d'envergadura a la Sala de Mixtos, l'espai central de la Ciudadela, un complex cultural en el qual ja han exposat artistes de l'Illa com Teresa Matas o Amador Magraner, entre altres.

«A la passada fira d'Arco ens vam reunir per preparar-ho tot i em van demanar que ampliàs el projecte», explica la comissària. D'allà ha sortit una proposta «multidisciplinar» amb pintura, fotografia, escultura, objectes o instal·lacions de noms internacionals i nacionals consagrats al costat d'artistes emergents. Per Mallorca estaran: Miquel Àngel Albis, Miguel Cernikowski, Susy Gómez, Jaume Fullana, Àngel García, Teresa Matas, Àlex Llull, Dolors Cavaller o Alfonso Albacete. Al costat d'ells, la mítica creadora Louis Bourgeois, Colom Navares, Fernando Megías, Jesús Palma o Alfredo Jaar, entre d'altres. El text del catàleg el farà Piedad Solans.

«La història de l'art està feta a base de mirades, ulls reflectits en miralls. En l'època actual hem entrat en una altra mirada, la imatge virtual, creant-se una sèrie de falsejaments que és necessari estudiar, prendre consciència d'això», explica Fluxà. «Aquest bombardeig d'imatges ens sotmet a una hipervisió malaltissa que ens pot portar a la ceguesa del vident, al menfotisme, a la falta de criteri». Amb aquest comissariat «la meva intenció és reflexionar a través de les obres sobre la mirada en l'art, en la vida, en la societat», digué Fluxà.

Fluxà vol ressaltar altres aspectes com ara que «la mirada és la part més expressiva del nostre cos, amb ella resulta més difícil mentir; també té la qualitat d'atrapar imatges que emmagatzemam a la memòria». Per què creu que aquest assumpte sempre ha interessat els artistes? «Perquè a través de l'òrgan visual percebem i transformam les nostres percepcions; «pens que això és bàsic en la història de l'art», respon. Per Fluxà, que amb la mostra busca «divertir i convidar que el pensament es posi en moviment», l'ull és «com una lluerna que, alhora, té rubor per exterioritzar el món interior», explica.