Maud Atkinson i el Pi de Formentor (1937)

Miquel Ferrà i Martorell28/04/02 0:00

W.M. Jackson, Inc. Editors publiquen en castellà El Tesoro de la Juventud, sobre la versió original en anglès, en vint toms, una enciclopèdia juvenil de coneixements que des de Nova York es distribueix a tota l'Amèrica Llatina a través de les seves sucursals a Mèxic, Veneçuela, Perú, Argentina, Uruguai, Xile, Brasil, Cuba i Colòmbia. Hi col·laboren distingits professors hispanoamericans d'entre els quals, un, d'antiga ascendència balear, el doctor Ismael Clark i Mascaró. El resultat és una magnífica obra, altament pedagògica, distribuïda per seccions, una de les quals és «El Llibre de la Poesia», una llarguíssima antologia universal. I de tota aquesta munió de poetes, l'únic mallorquí que hi apareix és el nostre Miquel Costa i Llobera amb el seu Pi de Formentor. La presentació del poema diu, exactament: «Miguel Costa y Llobera, poeta mallorquín contemporáneo (nacido en 1854), dice aquí que el espíritu de toda persona no vulgar debe cernerse en la altura, como la copa del árbol que él describe tan bellamente».

És un missatge transcendent i definitiu. Però alhora, no ho pinta fàcil... «afronta las borrascas que azotan la ribera», «cuando estalla la tempestad violenta/ y entre la hirviente espuma retiembla el peñascal...». La tempesta. Missatge i tempesta sembla que recollí el pintor britànic Maud Tindal Atkinson en el seu llenç titulat La tempesta, que reproduïm aquí i on apareixen, amb gran força gràfica, tots els aspectes del poema. Un pi, que els vents han anat despullant de les seves fulles agullades però que manté, ben arrelada en la pedra, la seva soca, sòlida i avançada. La retallada costa, amb molts penya"segats. La mar. I Ariel, que brosta de la soca i que és el geni de la tempesta, dins les fantasies ideològiques i dramàtiques de Shakespeare. Mirau per on, un ignorat Pi de Formentor, pictòric o pintat, que se'ns presenta, ara de sobte, sense esser"ne l'únic, puix que és ben just referir"se altrament a un altre pintor, en aquest cas argentí, Gregorio López Naguil (Buenos Aires, 1894"1953), que residí a Mallorca entre 1918 i 1922, encara que havia visitat l'illa el 1913. S'establí a cala Sant Vicenç i d'aquells anys és la pintura Pi de Formentor, oli/tela del 1925. Així doncs, aquell Ariel, esperit de l'aire, personatge mitològic, reaparexia en la poesia i la pintura amb totes les seves conseqüències.

Miquel Ferrà i Martorell