La instantània

Camí de l'oasi de Gara

Dos al·lots de l'oasi de Gara (Egipte) i, al fons a la dreta, la ciutadella de fang.

27/04/02 0:00

El vehicle trontollava cercant un camí inexistent. Les rodes deixaven un rastre que es confonia amb les d'altres cotxes que hi havien passat abans. Però tot era incert, i només el bon sentit d'orientació del pare del conductor feia possible tirar endavant sense cap error. Era el primer cop que el jove feia el trajecte. Deixar de banda un redol amb arena o enfilar-se per pendents possibles eren les opcions que es presentaven contínuament. Semblava que, a la fi!, aquesta vegada aconseguiria arribar a l'oasi de Gara: un lloc mig perdut, a cent cinquanta quilòmetres de Siwa, on hi viuen unes tres-centes persones.

Havien passat dues hores i encara estàvem a mig camí. Fou quan sobre un petit turó hi aparegué una casa prefabricada i, uns centenars de metres lluny, l'alt suport d'una antena de ràdio. Arribàvem al control militar des d'on informarien que passàvem sense entrebancs. Però això no bastava, perquè la parella que hi feia guàrdia (un d'Alexandria, l'altre de Tanta) esgotaven l'aigua. I el tabac. Tant, que de les llosques que tenien guardades en tornaven a fer cigarretes. Dins la casa desmuntable hi havia dos llits amb matalassos plens de records, mantes i, sobre la taula, una emissora de ràdio. Amb el micròfon a la mà l'alexandrí donava la contrasenya: «Gazel, Gazel!», però la resposta eren renous estridents i paraules indesxifrables. Fins que, amb paciència, aconseguí parlar amb el control central.

El de Tanta quedà sol, ja que el seu company pujà al cotxe amb nosaltres per arribar a Gara i tornar amb uns bidons d'aigua. L'oasi encara es fa fer esperar, perquè en total passaren quatre hores, des de la sortida de Siwa fins arribar al petit nucli poblat prop de la depressió de Qatara. De sobte, dins una plana ben considerable hi aparegué la verdor dels arbres, especialment de les palmeres. Arribant, el militar desmuntà i anà a peu fins a la caserna. Nosaltres dinàrem sense pressa a uns centenars de metres de la ciutadella de fang enfilada sobre un rocam.