Ell, que en els seus textos teatrals havia tractat tantes
vegades el tema de la mort, era visitat, aquella primavera, per la
dama parca. El trobava en la seva petita pàtria, la que tot home
sol portar més endins, en el cor, i que per a ell era la petita
ciutat anglesa Stratford"on"Avon, on havia nascut el 1564. Morí
després d'una breu malaltia i la primera edició completa dels seus
drames apareixeria a Londres el 1623. Mentre Shakespeare ja era a
la tomba, renaixia en casa dels llibreters i les biblioteques,
saludat com el més gran autor que han tingut les lletres angleses.
El més gran i el més prolífic, la qual cosa invalida la teoria
d'aquells pobres babeluets que diuen que un autor prolífic mai pot
esser un bon autor, o en altres paraules, i perdonau"me la
grosseria però és l'únic llenguatge que alguns entenen.
Segons ells, un novel·lista s'ha de tocar els dallons dues
dècades abans de procedir a la redacció del seu llibre, que li
costarà de temps dues dècades més. Pobre imbècil! Però Shakespeare
era un monstruós geni de feina, un home incansable, autèntica font
de creativitat, artífex de tot un univers escènic, dominador del
fons i la forma, inventor de la tècnica i l'art que ningú no li ha
pogut ni li ha sabut superar. Però tornem al seu discurs sobre la
mort, puix que és la mort el coprotagonista del dia d'avui...
«Quina raó hi ha, per exemple, per tal que aquesta calavera no sia
la d'un advocat? On són ara les seves subtileses, les seves fines
distincions, els seus escrits, els seus protocols i els seus
paranys? Com es permet que aquest vilatà, el fosser, copegi el seu
cap amb la seva immunda aixada, i ni parla, tan sols, d'una demanda
de greuges?
Però tal volta fos aquest mort, en el seu temps, un gran
comprador de terres, amb les seves escriptures, les seves
seguretats, els seus registres, les seves garanties i els seus
avals. És aquesta la seguretat de les seves seguretats, la garantia
de les seves garanties? Que véngui a ocupar finíssim fang el forat
que ocupava el seu finíssim cervell? Els seus avals només avalen un
trosset de terra...». Shakespeare va fer testament abans de morir i
en aquells dies estava treballant en la novel·la de Cervantes El
curioso impertinente, de la qual en volia fer una versió teatral.
La mort el va sorprendre amb la feina començada. L'enterraren a
l'església de la Trinitat, a Stratford, i deixava trenta"vuit obres
dramàtiques, on la vida dels seus personatges, com el Hamlet del
discurs sobre la mort abans presentat, es desborda i els proveeiex
de l'autenticitat de les personalitats complexes. Pel que fa
l'estil, ningú no li pot negar la força i riquesa de l'expressió,
el maneig extraordinari del llenguatge sempre d'acord amb la
naturalesa del personatge i de les circumstàncies que
l'envolten...
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.