Instàntania

El port de Kastelórizo

Barca de pesca entrant al port de l'illa grega de Kastelórizo.

20/04/02 0:00

Una barca de pesca entra al port de l'illa grega de Kastelórizo, també coneguda com Megisti o Castellroig. L'home està a popa, dret i amb el timó enmig de les cames. Ell va per la mar com qui es passeja pel carrer. L'illa sembla de joguina, com el port i les cases que l'envolten. Tot està a mà i, si no fos per les barques que la trenquen, es podria pensar que és possible caminar sobre la superfície de l'aigua, de plana com està. Encaixonat entre les cases i els turons, el port és un rectangle perfecte amb un far a babord i un hotel a estribord, quan s'entra. I, ran del far, el record de temps passats: un minaret blanc amb cuculla vermella.

A més dels colors naturals "mar lluent, muntanyes pelades, aire transparent" l'illa es pinta amb verds, blaus i vermells de portes i balconades de fusta, i el terra cuita de les teules de les cases. Tot això es veu des del restaurant del port, un local situat a pocs metres de l'aigua i on els calamars farcits i l'amanida grega apareixen i desapareixen de les taules on s'hi asseu la gent que vol cuina mediterrània, i més retzina! Fora de la seva terra d'origen, el vi amb sabor de resina és un exotisme. Si es beu al lloc on l'ha vist néixer, si es parla la seva llengua i s'escolta la seva música, això fa que la combinació esdevingui ben equilibrada.

Com que l'illa és de dimensions molt reduïdes i tot queda a dues passes, ben aviat es fa un càlcul que incita a moure's segons les proporcions de l'illa. Així com una persona que calci un trenta-vuit no es mirarà un quaranta-quatre. Anar a Mandraki a veure les barques és una caminada molt llarga, i fer el perímetre del port que va des de l'hotel fins al far cansa només de pensar-hi. A la discoteca del far els joves locals hi encalcen la felicitat tot escoltant música grega fins molt tard.