L'exposició «Poètiques Modernes» du a Madrid obres mestres sobre paper

La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran n'acull demà la inauguració

«Juegos de playa», guaix sobre paper de Francisco Bores.

Iolanda PericàsPalma07/04/02 0:00

Demà a les 20.30 hores s'inaugura a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Madrid la mostra Poéticas modernas. Obras sobre papel en la Colección Serra, que els passats mesos de gener i febrer es pogué veure al Casal Solleric de Palma. En aquesta ocasió, la mostra reuneix 80 obres sobre paper de pintors moderns, espanyols i estrangers, des de finals del XIX fins als nostres dies, en el que suposa una mena de recorregut per tot un segle, el XX, en la història de l'art.

L'exposició fa un complet repàs de la història de l'art del segle passat, que es pot dividir en dos grans blocs, marcats cada un pels dos conflictes bèl·lics que tingueren lloc a l'època. D'aquesta manera, s'hi inclou l'art fet a Europa entre les dues Guerres Mundials, i el que es va produir després de la Segona, que inclou també el panorama artístic postbèl·lic als Estats Units.

Pel que fa a aquest primer període, el d'entreguerres, cobren especial importància les anomenades avantguardes històriques i, en conseqüència, París esdevé el centre d'atenció. El fauvisme, el cubisme, el surrealisme o el dadaisme són els moviments presents en aquesta mostra a través de les obres de Chagall, Picasso, Gris, Calder, Lèger, Miró o Bores, entre molts d'altres.

Pel que fa al segon període, és destacable la presència de la irracionalitat expressionista de Motherwell o Tàpies, la nova figuració d'Arroyo o l'estètica pop de Gordillo. Penk, Kiefer, Sicilia o Campano són els representants del retorn a l'expressionisme de finals del segle XX. El recorregut finalitza amb obres sobre paper d'escultors com Moore, González, Serrano o Plensa.

Doble lectura
Segons explica la comissària de l'exposició, Lola Duran, al text que acompanya el catàleg, aquesta mostra ofereix a l'espectador la possibilitat de veure l'exposició des de diferents punts de partida. En aquest sentit, Duran parla de dues possibles lectures, «una sobre la base del recorregut històric, respectant la cronologia de les obres, i una altra que parteix d'un plantejament crític en què l'espectador pot accedir a una anàlisi dels modes d'interpretació dels processos creatius».