El Casal Solleric de Palma acull avui vespre, a les 20.00 hores,
la triple inauguració amb la qual s'obriran al públic l'exposició
Pere Bennàssar. Obres 1986-2002, a l'entresol; i les instal·lacions
Piss-class y zancudos, de Lluís Vidal, a la planta baixa; i Dríade,
de Núria Solsona, a l'Espai Quatre, totes tres presentades per
Carme Feliu i per Neus Cortès, comissària de les dues darreres. La
mostra de Pere Bennàssar, comissariada per Ferran Barceló, aplega
els treballs que el pintor felanitxer ha duit a terme al llarg de
gairebé dues dècades. D'aquesta manera, es veuen a l'entresol del
casal una sèrie de llenços de gran format i deu ceràmiques.
En aquest sentit, Bennàssar afirma que és «una sensació molt
agradable el fet d'haver recuperat aquestes peces», i posa de
manifest que totes tenen com a denominador comú «l'ànima, i el que
implica la força natural de la creació. Jo som un creador que crea
per saber per què crea. En un quadre hi ha sempre dues coses, allò
que hi ha pintat i la història que hi ha darrere». Quant a les
ceràmiques, l'artista posa de manifest que «des de sempre he
treballat la ceràmica i consider que aquest és l'art més pur,
perquè és fet directament amb les mans». En aquest sentit, lamenta
que hi hagi la diferenciació entre «artista i artesà, que no hi
hauria de ser».
En el cas de Lluís Vidal (Barcelona 1970), aquesta mostra inclou
la seva instal·lació Piss-class y zancudos, ubicada a la planta
baixa del casal; els seus Lindos, personatges amb cos de nadó i
actitud d'adult amb els quals treballa des del 1996. La
instal·lació, feta amb resina de poliuretà, mostra una classe,
habitada per aquests éssers en diferents postures i actituds
pròpies dels adults per crear una escena inquietant, al costat dels
camallargs, uns personatges a imatge de l'autor que, damunt unes
xancres i amb els ulls tapats mostren «la fragilitat de viure per
sobre de la realitat i sense saber on vas». L'artista afirma que
treballa les seves obres com si es tractàs d'un «guió
cinematogràfic, que vaig desenvolupant. L'obra és una mena de foto
fixa d'allò que seria la totalitat de la pel·lícula, que
l'espectador s'ha d'imaginar».
Quant a Núria Solsona (Lleida 1972), aquesta envaeix l'Espai
Quatre amb una personal recreació del mite de les dríades, «les
nimfes dels boscs que viuen lligades als arbres i que neixen i
moren amb ells». Així, l'artista divideix l'espai en zones, en cada
una de les quals col·loca una part «de l'escenificació d'aquest
conte en forma de cicle, però amb plantejament, nus i desenllaç».
D'aquesta manera, Solsona mostra «un bosc circular ubicat damunt
una taula» que dóna pas a «un vestit suspès a l'aire, i dins el
qual un llum remet a la idea de mare creadora». Finalment mostra la
transformació de dona en arbre, la vertadera Dríade, i torna al
bosc circular, aquest cop proper a l'espectador.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.