La crítica social i política centra els temes del primer disc de Mesclat

Pep Toni Rubio, de Música Nostra, forma part del grup de folk-rock

Mireia BalashPalma04/03/02 0:00

El folk i el rock català s'han fusionat i el resultat d'aquest còctel «explosiu», com diu el músic Josep Antoni Rubio, és Mesclat. El grup està format per membres de diferents bandes d'arreu de Catalunya i Mallorca i acaba de treure el seu primer disc, després de més d'un any i mig fent concerts arreu dels Països Catalans, Mesclat. Rubio considera que aquest nom és una perfecta targeta de presentació per al grup, ja que «fa referència tant a una beguda atòmica de garrova molt típica de Pollença, com al tipus de música que feim i a la barreja de procedències geogràfiques dels components del grup». I és que a Mesclat hi són representats grups molt coneguts i diversos del panorama rocker i de folk en català: el bateria d'Els Pets, Joan Reig; el vocalista de Brams, Francesc Riera Titot; el xeremier i flabioler de Música Nostra, Josep Antoni Rubio "l'única representació balear de la banda; el guitarrista de Brams, David Rosell; l'acordionista Carles Belda i el compositor Marcel Casellas.

«A Mesclat feim música reivindicativa amb els instruments dels Països Catalans», manifestà Rubio, «som crítics amb la societat i abans d'escriure una cançó ens ho pensam molt». Un exemple de la ideologia de la formació és el tema antimonàrquic Si el rei vol corona. S'hi fan afirmacions com «els Borbons pretenen ser els nostres reis ignorant fins a quin punt passem d'ells» o «quan el món veu el figura que tenim per opressor, més que solidaritat despertem compassió». Malgrat tot, Josep Antoni Rubio matisà que «tampoc no volem que es prengui aquest tema com el nostre estendard».

La defensa de la llengua catalana és una altra de les característiques de Mesclat i per això li han dedicat el tema Correllengua. De les catorze cançons que componen el disc, n'hi ha tres de versionades: les tradicionals Torna, Serrallonga i No en volem cap que no vagi borratxo, i Què volen aquesta gent?, de Maria del Mar Bonet. La resta són de producció pròpia, «perquè això és el que volem fer», matisà el xeremier mallorquí. Amb aquesta fusió de temes i estils, Mesclat espera «arribar a tothom i fomentar un compromís pel país», manifestà el mallorquí. I aquest passa per mantenir les tradicions i, molt especialment, el folklore.

En aquest sentit, Rubio comentà que, «per sort, en els darrers anys hi ha hagut un augment de grups de folk i una major acceptació per part del públic. Això significa que s'aprecien les coses que tenen molts d'anys». Però la diferència entre catalans i mallorquins, segons Rubio, encara són molt marcades i «mentre a Catalunya hi ha milers de persones ficades en el món del folk, a Mallorca hi ha molta gent que només fa feina i no s'interessa gens ni mica per la cultura o la tradició autòctones».