El sociòleg Lluís Aracil participa en un homenatge a Joan Fuster

Aracil, considerat pels estudiosos com el fundador de la sociolingüística catalana, parlarà de la figura de Fuster com a «mite, com a personatge del segle XX, que patí un estrany procés de mitificació, després d'haver estat repudiat. Fuster fou un personatge primer rebutjat, arran d'una campanya de premsa que provocà que des del 1963 no publicàs res a la seva terra, i que després fou convertit en una espècie de mite, d'heroi».

Per Aracil, «que un home que és escriptor es converteixi en un símbol extraverbal és el pitjor que li pot passar, i això fou el que li ocorregué a Fuster, i aquest fou un dels fets que el desmoralitzaren en els darrers anys de la seva vida». En aquest sentit, el sociòleg afegeix que la funció d'un escriptor «és pensar en veu alta i fer-se preguntes, com deia George Orwell, 'dir en veu alta allò que la gent no vol sentir', i això és el que feia Fuster».

El sociòleg, que es descriu a si mateix com «un observador d'allò que m'envolta», fa referència al fet que el cas de Fuster, «que és un cas concret perquè la història està formada per casos concrets», pot ser considerat també «un cas representatiu, sobretot al segle XX perquè la gent que 'volia dir' ho tenia molt difícil. Aquest és un fenomen que ha passat repetitivament a la història, ja que en molts períodes la gent no ha volgut o no ha pogut escoltar».