Sota el títol de Poètiques modernes s'inaugura avui al Casal
Solleric una magna exposició d'obra sobre paper de la col·lecció
Serra en la qual es presenta un detallat recorregut pels diferents
episodis artístics del convuls segle XX. En total són 150 peces,
totes úniques, les que s'exposen ordenades seguint principalment
criteris cronològics. La primera part de la mostra, comissariada
per Lola Duran, es compromet amb l'etapa que precedí la Primera
Guerra Mundial. Una etapa dominada per les avantguardes
històriques. Com a representants, i cadascú amb el seu llenguatge
propi, es poden contemplar un dels sinuosos i sensuals rostres
femenins d'Anglada Camarassa, l'enèrgica crònica de tints socials
que alberguen els rostres d'Isidre Nonell o un bellíssim dibuix de
Tsuguharu Foujita titulat Les deux amies d'una parella femenina.
Noms com el de Derain o un dibuix a llapis de títol Yvonne de
Matisse també hi són presents, entre molts altres.
Més en sintonia amb les propostes cezannianes es mostra obra de
Lèger, Klee o Leo Gestel. D'aquest destaca un quatre cubista de
1914 del port de Palma de molta força que il·lustra el cartell de
l'exposició. Una mica més tardà, entre 1928 i 1930, es mostra una
sorprenent il·lustració de Juan Gris que reflecteix com l'esperit
de la guerra impregna la figura del soldat, sustentat per la figura
femenina cosint. El conflicte de 1914 actuaria sobre l'art de
manera important, donant una proliferació de manifestacions que es
perllongarien fins a dècades posteriors al període d'entreguerres.
Influïts pel surrealisme de Breton, l'exposició inclou obra de
Calder, Miró o Tanguy, que hi aporten pintures d'elevada càrrega
poètica. De Joan Miró es pot observar el seu magicisme surrealista
en unes acolorides composicions líriques. Conjuntament amb Miró, de
l'Escola Espanyola de París, es mostra una obra de Francisco Bores
titulada Juegos de Playa i que és tota en si mateixa un exemple de
la confluència de l'estètica mastissiana fins a la pintura cubista
i fauve.
Durant la Segona Guerra, molts artistes trobaren refugi als EUA
i a la fi dels quaranta artistes com Vedova integrarien
l'expressionisme abstracte. D'aquesta llibertat expressiva es pot
apreciar els signes a l'exposició a través d'una obra de tècnica
mixta de l'artista posterior al període d'entreguerres. Obres com
Guardian n.3 de Motherwell (1966) o Jamble et alie de Tàpies (1967)
també mostren un nou esperit transgressor en formes i continguts.
Coetani de Tàpies també hi ha l'obra del vitalista Saura de títol
Doña Jerónima de la Fuente (1972), com també la de Millares Sense
títol (1965). A Espanya, al final del franquisme, aparegué una Nova
Generació de la qual es mostra la primacia de la pintura impulsada
per Gordillo i la plàstica cinètica de Sempere.
L'Europa dels seixanta trencà amb els mecanismes de creació
habitual. Vostell en fou un dels artistes referents i dels anys
70-80 Hermann Nitsch. Ambdós estan representats a l'exposició. Un
dels darrers capítols del segle XX és el dels anys 80, que a
Espanya està representat per Barceló o Sicilia, ambdós ben
reflectits. A l'exposició també es fa un petit homenatge a Juli
Ramis i a artistes mallorquins contemporanis com Nadal, Carbonero o
Canet.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.