Un nou descobriment que no hauria de quedar en anècdota

Laura Perelló Mateo. Inst. Politècnic. Palma.16/01/02 0:00

Fa un parell de mesos es va donar a conèixer la notícia d'una extraordinària troballa a costes urbanes. Es va dir que s'havien trobat el que podrien ser les restes d'una ciutat submergida. Ara queda confirmat per l'ACD (Comunicacions Avançades Digitals), l'empresa canadenca que coopera amb el Govern cubà.

Segons el seu representant, l'Ulisses (un robot d'exploració submarina per control remot) es va endinsar a una profunditat de 2.100 peus a la costa occidental, concretament a la península de Guauajacabiles —a l'extrem de Cuba més pròxim a Yucatan—. En aquesta profunditat s'han vist blocs d'entre 6'5 i 16 peus de longitud, piràmides, grans calçades i probablement edificis.

Tenint en compte l'exagerada profunditat a la qual es troba l'activitat vulcànica de la zona, s'ha estimat que com a mínim tindria uns 6.000 anys. Això la faria més antiga que les construccions de la planura de Gizeh. Si es confirma que existeixen també textos escrits, segurament es deixaria de tenir Mesopotàmia com el bressol de l'escriptura, ja que aquests textos serien molt més antics.

Encara que tots pensarem el mateix, no es tracta de propaganda de la nova pel·lícula de Disney. Aquesta classe de descobriments és molt mes freqüent del que sembla. El problema és que els historiadors solen ser tan cautelosos quan es tracta de qüestionar l'enteniment actual de la història, que a la gran majoria no se'ls dóna massa difusió.

Tal vegada hi hagi sort i qualsevol dia d'aquests deixin de sor molestes anècdotes de caràcter gairebé herètic que amenacen d'enfonsar d'un moment a l'altre els pilars dels nostres estrets coneixements del món antic.