Els llenços abstractes de Xavier Grau envaeixen Ca n'Apol·lònia

L'exposició mostra les darreres creacions de Grau, els llenços abstractes, «contudents i irònics» segons posa de manifest Corominas, a la planta d'abaix i els dibuixos, «en la mateixa línia, però com un treball molt més íntim» com explica el pintor, a la planta d'adalt. Grau explica que les peces que presenta a Ca n'Apol·lònia no estan pensades «com una intervenció a l'espai, però sí que tenc en compte l'espai que les acollirà». En aquest sentit Corominas explica que «l'obra completament abstracta de Grau contrasta amb les parets de pedra de l'edifici on s'ubiquen».

Definit per Coromines com un artista «coherent dins la seva trajectòria on ha desenvolupat codis personals dins l'abstracció, adquirint maduresa i amb el fet artístic assumit» Grau confesa que no es sent «amenaçat per les noves generacions o les noves tecnologies» a les que considera «simplement un llenguatge d'expressió diferent». La ironia és un element sempre present a la seva obra ja que com el mateix Grau explica «és la meva forma de veure la vida i, per tant, és la meva forma de veure l'art». L'artista afirma que la ironia és «una eina que s'aplica a allò que t'envolta i a tu mateix».

A banda d'aquest sentiment irònic Grau intenta, a través de les seves obres, «transmetre una emoció i treball cada obra fins que jo crec que aquesta emoció hi és present i l'espectador el pot percebre». En aquest sentit Grau considera que «la idea de progrès en art és una mica falsa, el contingut emocional de l'art s'ha mantingut i que jo crec que es mantindrà sempre». En referència a les opinions que parlen de canvis substancials en el món de l'art després dels aconteixements tràgics ocorreguts als Estats Units i tot el que això comporta Grau creu que «pot ser afecti al mercat, als museus, en definitiva a allò que envolta l'art, però no crec que l'essència de l'art canvii. Al llarg de la història s'ha passat per situacions angonioses, però l'art s'ha mantingut».