Mor a París Soraya, segona esposa del xa de Pèrsia Reza Palevi

Casada amb Mohamed Reza Palevi a principis de 1951, només set anys després rebé el decret de divorci firmat pel sha per no haver-li donat un hereu. L'atractiva Soraya, de la qual el xa s'havia enamorat a través d'una foto seva, tenia 19 anys quan es casà. Després del divorci, abandonà Iran i començà a ser objecte de les atencions amoroses dels homes més acabdalats i brillants del moment. El mes d'agost de 1983 visità Mallorca. Durant la seva estada coincidí a diverses festes celebrades per la zona d'Andratx amb el llavors conseller de Turisme Jaume Cladera. Ahir ell la recordava com una dona trista amb uns ulls preciosos i a la qual se li veia que era desgraciada».

Cladera també afirmà que «a Soraya li encantava Mallorca. Estava molt sorpresa i a l'hora encantada de la respetuositat que demostraven els mallorquins respecte de la seva persona en el sentit que no la molestaven i la deixavem mourer's tranquil·la». Eren temps en que l'anomenada «princesa dels ulls trists» era assídua a les festes de l'alta societat i de les revistes del cor. En una d'elles reconegué el pesar de la seva vida: «Vaig estimar al xa desesperadament, però al final va vèncer la raó d'Estat».

Sempre es referí al xa com el «meu espòs», «ja que ha estat l'únic amb el que m'he casat», afirmava en una entrevista el 1991. Amb Reza Palevi, també visqué temps difícils. Dos anys després de casar-se, la parella s'exilià a Roma el 1953 a causa de la situació crítica d'Iran, on retornarien un any després. Nascuda a Teheran el 22 de juny de 1932 de mare alemanya i de pare de la noblesa iraniana, el nazisme impedí que s'educàs al país de la seva mare, per la qual cosa fou enviada a un internat a Suïssa.