El novel·lista i assagista britànic nascut a Trinitat i Tobago,
V.S. Naipaul fou guardonat ahir amb el premi Nobel de literatura
2001, per la seva obra de llenguatge original que ha traspassat
fronteres i en la qual «ha unit la narració perceptiva amb
l'observació incorruptible per condemnar-nos a veure la presència
de la història reprimida». «Estic absolutament encantat, és un
elogi inesperat» declarà l'escriptor en un comunicat difós després
que es fes públic el premi, «és un gran homenatge a Anglaterra, el
meu país i a l'Índia, el pais dels meus avantpassats». Vidiadhar
Surajprasad Naipaul nasqué el 1932 en el si d'una família hindú
d'origen indi instal·lada a Trinitat i Tobago, tot i que més tard
es traslladà al Regne Unit per estudiar a Oxford.
Posteriorment treballà uns anys com a periodista fins que
publicà les seves primeres novel·les: El curandero místic (1957),
El sufragi d'Elvira (1958) i Carrer Miquel (1959), sàtires, totes,
de la vida a Tobago. Des d'aleshores ha escrit més de vint obres,
per les quals en nombroses ocasions havia sonat el seu nom com a
candidat al Nobel. L'escriptor, que s'ha creat una fama d'altiu i
de «difícil» en les entrevistes amb la premsa, com també
d'impacient amb interlocutors que l'avorreixen, no esperava ser
distingit amb aquest guardó després de 45 anys de carrera.
«Escriure no és asseure's davant un teclat» confessava en una
d'aquestes complicades entrevistes, «no es fa així. La teva ment
sempre està fent feina, i molta part d'aquesta feina es fa enfora
del teclat. De fet a un li costa asseure-s'hi davant, ja que la
majoria de les coses succeeixen al cap. Moltes de les idees, i
també això tan difícil que és posar-les per escrit, ocorren quan un
està passejant o dutxant-se». De fet, tal com destaca la Reial
Acadèmia Sueca en el seu comunicat, Naipaul «no se sent a gust més
que en el seu propi interior, al si de la seva expressió
inimitable», original i que reflecteix la seva falta d'interès per
les modes i les tradicions literàries, les fronteres de les quals
transgredeix per fondre novel·la i documental.
El camp literari del guardonat, recorda l'Acadèmia, s'ha estès
al llarg dels anys fora de la seva àrea d'interès primigènia,
Trinitat, per incloure l'Índia, l'Àfrica, el continent americà, els
països islàmics asiàtics i, per descopmtat el seu país d'adopció,
el Regne Unit. En opinió del Comitè Nobel, l'obra de Naipaul
enllaça directament amb Joseph Conrad en la seva descripció del
declivi dels imperis colonials des de la perspectiva de l'impacte
que tenen en l'home. Així succeeix amb L'enigma de la llegada, en
què dissecciona la realitat anglesa de la mateixa manera que ho
faria un antropòleg amb una tribu desconeguda.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.