La Pau o la guerra? (1938)

Miquel Ferrà i Martorell07/10/01 0:00

Antoine de Saint-Exupéry (1900-1944), escriptor, aviador i, ocasionalment, periodista, autor de llibres tan famosos com Terra d'homes, Pilot de guerra, Vol de nit o El petit príncep, publicava a Paris-Soir un article de reflexió ben interessant. Un dels seus articles d'estil i assaig netament periodístics, on mot rere mot traspuava la seva gran passió entorn de l'amargor humana i el sentit de la nostra existència, la recerca de la fraternitat i la necessitat d'una mínima dignificació. Diu Saint-Exupéry que «per guarir un malestar cal aclarir-lo i, certament, vivim en un malestar. Hem escollit de salvar la Pau. Però tot salvant la Pau, hem mutilat uns amics. I no es pot dubtar que molts d'entre nosaltres haurien arriscat llurs vides pels deures de relació amistosa, i per aquest motiu tenen una mena de vergonya. Car aleshores haurien sacrificat l'home. Haurien acceptat l'irreparable enderroc de les biblioteques, de les catedrals, dels laboratoris a Europa. Haurien acceptat que arruïnessin les seves tradicions, haurien acceptat que el món canviés en un núvol de cendres. Per aquest motiu hem oscil·lat d'un parer a l'altre. Quan ens semblava que la pau estava amenaçada, descobríem la vergonya de la guerra. Quan ens semblava haver-nos estalviat la guerra, experimentàvem la vergonya de la Pau...».

Heus aquí uns textos que potser són vigents en el moment actual. Que són vigents cada vegada que la pau del món es troba sota amenaça. Saint-Exupéry, gran pensador, pilot francès que desapareixeria el 1944, amb el seu avió de guerra, en el Mediterrani, abatut per un aparell alemany, és i serà per sempre motiu d'una anàlisi en tot moment vàlida. Hem dit que traspua passió, però també traspua modernitat. I d'aquí la seva permanència i la seva trascendència. Com diu Claude Reynal, «abastem en conjunt el punt de vista del pensador actiu que vol donar un sentit a la vida dels homes...»

El 1938 Espanya era un immens laboratori de guerra per als europeus. Hi observaven les forces i la possibilitat de cada armament i també el xoc de les idees. Mentrestant, al nord dels Pirineus, augmentava cada dia la pau armada.

«No ens hem de deixar endur per aquesta desgana de nosaltres mateixos; cap decisió no ens l'hauria evitat. Hem de refer-nos i buscar el sentit d'aquesta desgana. Quan l'home topa amb una contradicció tan profunda, és que ha plantejat malament el problema (aplicau aquests mots al moment actual, a l'afer de les torres bessones i l'Afganistan, N.R.). Quan el físic descobreix que la terra, en el seu moviment, s'emporta l'èter, o bé que la llum es mou, i quan ensems, descobreix que aquest èter és immòbil, no renuncia pas a la ciència; canvia de llenguatge i renuncia a l'èter. Per tal de descobrir on s'allotja aquest desassossec, no hi ha dubte que cal dominar els esdeveniments, cal que per unes hores oblidem els Sudetes. Si volem mirar de massa a la vora, quedem cecs, hem de reflexionar una mica sobre la guerra, puix que la refusem i l'acceptem alhora...»

Recordem que era això dels Sudetes. Es tractava d'una població d'origen alemany establerta a Bohèmia, Txecoslovàquia, en els segles XII i XIII. El 1933 Henlein fundà el partit alemany dels sudetes i demanà un estatut d'autonomia a Praga. No ho aconseguí i Hitler interpretà la cosa com un «casus belli» i Alemanya s'apoderà de trenta mil quilòmetres quadrats de territori que incorporà al Reich. El pecat de tot això és que, covardament, Gran Bretanya i França havien donat suport a Hitler en aquesta acció.