La premsa anuncia un «gran esdeveniment artístic», la diva
Hariclée Darclée, que ha de cantar al Teatre Líric de Palma els
dies 20, 21 i 23. Il·lustrada amb fotografies de l'artista, aquesta
notícia causava sensació entre els afeccionats al bell canto i és
ben curiós de llegir el que el periodista diu sobre aquella dama:
«És ja un fet que l'exímia artista Madame Hariclée Darclée cantarà
un curt nombre de funcions en el Teatre Líric, donant-nos gran
plaer amb el seu art exquisit, que tants aplaudiments li han valgut
en tots els teatres, i pel qual mereixia ser proclamada com la
primera diva en el seu gènere disputant-se l'honor de sentir-la
tots els públics del món».
El diari Ultima Hora dedicava a la Darclée un
suplement especial de quatre pàgines. Els textos, amb un
neorromanticisme periodístic que solia amarar aquells escrits sobre
admirades dames de l'escenari, abundaven en lloances exageradament
adjectivades.
«Madame Darclée ha fet temporades de gran èxit a tots els
teatres d'Europa i Amèrica i sempre ha estat acaronada pel públic,
que reconeix en la seva persona l'artista creadora sense rival de
la famosa Manon de Massenet i la Tosca de Puccini. Aquestes són les
dues obres que tan eminent artista cantarà en el Líric i no cal dir
fins a quin punt el públic sabrà correspondre com es mereix l'art
d'aquesta gran actriu i el sacrifici econòmic que s'imposa
l'empresa en contractar-la per tal que pugui actuar a Palma. Amb
això donarem una prova més de la cultura artística del nostre
públic i quedarà ben demostrat que l'empresa del Líric sap dur a la
pràctica aquella frase: Fer art, doncs art és dur a Palma en un
breu espai de temps dues estrelles el noms de les quals en el món
artístic estan gravades en or i pedreria, Maria Barrientos i
Hariclée Darclée. Podríem publicar aquí infinitat de retalls per
demostrar al públic com és de gran l'art de la Darclée, però no es
tracta d'això. Tothom sap qui fou la Darclée, el mateix que fa deu
anys i que es troba de facultats artístiques tan esplèndida i
radiant com aleshores. La Darclée, com diu un crític, és un astre
que no té ocàs...».
Així doncs, sembla que quan aquella diva vingué a Mallorca ja
era un poc madureta. Però conservava la figura que feia tornar
bojos els «viejos verdes» del moment i la veu que la feia
triomfar.
Obria, segons sembla, una temporada, al llarg de la qual
desfilarien per l'escenari del teatre mallorquí altres noms
famosos, com Maria Giudice, Maria Barrientos, Ballester Martelo,
Enrique Borràs... Miquel Villalonga, a la seva novel·la Miss
Giacomini, reflectia l'ambient que se solia produir dins la nostra
comunitat provinciana d'aquells dies quan una bella damisel·la, fos
òpera, fos ballet, fos comèdia, trepitjava els nostres
escenaris.
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.