L'arquitecte solleric Joan Soler aprofundeix en el pensament i
la pintura de Mondrian en la seva instal·lació El bosc de Mondrian,
la primera que realitza el pintor, que inaugurarà dijous dia 20 a
l'Espai Cúbic de la Fundació Miró en el marc de la cinquena edició
de la Nit de l'Art. El bosc de Mondrian fou el projecte guanyador
de la passada edició del premi Pilar Juncosa i Sotheby's dotat amb
quatre milions de pessetes, que cada any organitza la Fundació Miró
en honor de la seva patrona per guardonar un projecte pensat
especialment per a l'espai que l'ha d'acollir.
Durant els darrers mesos Soler ha estat treballant en la
plasmació del que inicialment era només una idea sobre paper. En
aquest sentit l'artista posa de manifest que «la idea fonamental és
la mateixa, però el projecte ha experimentat petites variacions,
sobretot de material, per tal de fer-lo més adequat a l'espai». La
idea inicial de la qual parteix Soler i que centra tot el seu
treball és, segons les seves pròpies paraules, «recrear el procés
creatiu de Mondrian. D'aquest artista és molt coneguda la seva
etapa abstracta i geomètrica, però Mondrian començà a pintar de
forma figurativa, centrat sobretot en els elements naturals del
bosc. Aquesta és una de les raons per la qual l'element central de
la meva instal·lació és un bosc».
Soler converteix l'Espai Cúbic en un microclima, un bosc
artificial, que des del passadís que condueix a la sala ja recrea
el pensament de Mondrian. El camí que porta fins al bosc comença
amb una reproducció d'uns dibuixos a llapis i unes cites de
Mondrian que resumeixen la seva filosofia. Les finestres del
passadís estan cobertes per unes gran teles de seda xinesa
«translúcides que no transparents» impreses digitalment. El
visitant-caminant arriba al «bosc» on es troba amb una
impressionant fotografia de 6 x 7.5 metres que reprodueix un bosc i
contrasta amb les imatges abstractes del llenços de Soler i els
jocs de llum que creen els vínils suspesos del sostre.
La conjunció d'aquests materials diversos, com ara el plàstic,
la seda, el llenç o la fotografia, dóna lloc a la creació d'un
espai híbrid on el que Soler pretén és «crear un espai amb el
component espiritual que cercaven els abstractes». En aquest
sentit, Soler, molt influït per una tradició de pintors abstractes
que es basen en els elements geomètrics, explica que «una de les
màximes dels primers abstractes era la reducció d'allò relatiu per
cercar i trobar l'absolut. La intimitat mística del cosmos era allò
que intentaven reproduir en unes obres on predominava el component
intens espiritual per sobre del conceptual. L'element sagrat per
damunt del formalista».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.