Cristòfol Miquel Sbert repassa la història del cinema a les Balears

Tots aquests elements es fonen ara en un volum, El cinema a les Balears des de 1896, en el qual l'autor ha sistematitzat, d'acord amb l'ordre cronològic, les dades recollides, bona part de les quals contribueixen a traçar la història del cinema a les Balears, des d'aquell 8 de novembre de 1896 en què s'estrenà al Teatre de la Constància del carrer Unió de Palma. El volum, editat per Documenta Balear, s'estructura en capítols que permeten acostar-se amb major claredat a les diverses etapes experimentades pel setè art, des de la febre d'inici de segle, l'època daurada dels anys 20, els anys de la dictadura i república, i la Guerra Civil i postguerra, en el decurs de la qual va tenir especial protagonisme el No-Do i les filmacions efectuades a Mallorca.

L'anàlisi, que es perllonga fins als nostres dies, registra el zenit viscut els anys 60, com també la decadència i relativa recuperació del sector en temps de massificació televisiva i, especialment, del vídeo, la dècada dels 80. En l'actualitat, segons comenta l'autor, la situació del cinema és molt bona, malgrat assenyalar que bona part del que es fa és gràcies a subvencions. A les Balears, concretament, «hi ha més oportunitats que mai de fer cinema». El problema, emperò, és important: els bons treballs que es fan, com El mar d'Agustí Villaronga, i El celo, d'Antoni Aloy, no gaudeixen de la repercussió merescuda, especialment quant al ressò del públic.